Aprecio la qualitat informativa en general dels informatius de TV3.
Però avui, veient les notices del vespre, m'he emprenyat de debó amb el comentari que han fet al presentar la noticia sobre la presentació d'un estudi sobre el terrorisme a Catalunya que s'ha fet public.
Del següent e-correo que he enviat amb la meva queixa a TV3 es pot entendre el motiu de la empreyamenta.
"Telenoticies Vespre del 30/12/2010.
Informació sobre la presentació de l'estudi sobre el Terrorisme a Catalunya.
La comentarista va fer una presentació dels fets de l'incendi de la sala La Scala de Barcelona, fent l'afirmació de que va ser una acció terrorista duta a terme per un escamot del sindicat CNT.
Aquesta afirmació representa que la decissió d'aquesta desgraciada acció va ser responsabilitat de la organització sindical esmentada.
LLegint tot el procés com es va produir, caldria objectivar la informació acuradament:
- L'escamot responsable de l'ncendi mai no segui cap instrucció o decissió de la organització sindical. Per tant no es correcte dir que era un escamot de la CNT.
- Els infortunats treballadors que perderen la vida, eran membres afilitas al Sindicat de l'espectacle de la mateixa organització sindical.
- Amb processos posteriors va quedar evidenciat que un dels instigadors dels eixelebrats que van calar foc, era un confident policial de cognom Gambin.
Entenc que el prestigi de la qualitat informativa de TV3, requereix presentar aquesta informació amb una major objectivitat, per respecte a la veritat histórica i al dret de les persones de tenir una informació objectiva.
Cordialment "
Cordialment "
En el moment históric que es va produir l'atentat a La Scala, la CNT era una incomoditat pels que van pactar la transició espanyola.
Calia apartarla del camí i ho van fer a conciència els cervells, els instigadors i els executors del montatge de l'atentat.
1 comentario:
Amb una mica de retard però amb simpatia.
Quan, en temps pitjors del terrorisme, un escamot d'ETA perpetrava un atemptat mortal, ningú no es preguntava per la qualitat de la seva filiació, si havien rebut ordres directes o si havia estat iniciativa pròpia. I en alguns casos, també, com ha estat comprovat després, han tingut "instigadors" infiltrats que els han "ajudat" a cometre delictes en moments políticament oportuns, per als uns o per als altres. Ni llavors, ni ara, ni mai, ningú es queixarà de la premsa. El terrorisme és terrorisme i l'oportunisme polític sempre està al darrere. I la premsa, quasi sempre, ho veu a gust del comsumidor.
Publicar un comentario