LA SANITAT SOTA EL MICROSCOPI

Cada dia que passa, minut a minut, el discurs del dèficit públic va enfonsant les arrels en el nostre cervell. Les veus que parlen de la realitat econòmica i social, de manera objectiva, i també proposen objectius per reduir el dèficit públic sense destruir les cotes de seguretat assolides durant aquests anys de democràcia, son veus que no tenen el fort ressò que caldria en els mitjans de comunicació. I els responsables polítics que haurien de ser aquest ressò en els parlaments, o són neoliberals, o són dretans dels de tota la vida, o han abandonat el discurs social-demòcrata per apuntar-se a les paraules boniques i sense contingut, com són “sostenibilitat” o bé “governança” i anar “tirant de la rifeta” que raja sucosament.

Si la indignació es va manifestar amb força al carrer, va ser per què hi havia i encara hi ha motius més que de sobres per estar indignats. I no va ser una actitud de ressentits, com algú ha dit avui (15.09.2011) a la tertúlia matinal de TV3. Va ser la veu dels que senten que no tenen possibilitat de decidir.

Avui poso al meu bloc un “link” amb l'opinió manifestada des del món de la sanitat, on encara hi ha gent que creu en la força potencial del sindicalisme de classe, en relació a tots els entrebancs que la política neoliberal del govern està posant a un funcionament digne d’aquest servei basic que és la cura de la salut, de la teva, de la meva i de la de tothom que ho necessita.