A l'igual que Sísif a la mitologia grega, la nostra ruta vital ens fa dur molts cops feixugues pedres fins damunt de la muntanya, pedres que, una vegada dalt, rodolen cap a la vall i hem de recomençar la ruta de pujada empentant-les de nou amunt. Així anem cercant a cada nova pujada el millor camí o la millor eina per tal d'estabilitzar la pedra i aturar, a voltes, la inevitable baixada. D'aquesta forma, pujant i baixant, la humanitat ha bastit estructures i comportaments socials, de vegades brutals, però de vegades de justicia i llibertat. Anem doncs a fer que el fons de la vall, cada cop més, estigui més aprop del cim de la muntanya. Amb el titul també vull retre homenatge a un mestre, en Victor Alba, qui amb el llibre Sísif i el Seu Temps va escriure les seves memòries.

domingo, 25 de enero de 2009

CONDOL PELS NENS DEL BASE-BALL


1 comentario:

papallopis dijo...

els nens, ja han acabat la seva existencia entre nosaltres. Cal donar suport als monitors que, pensant en guarir als nanos de les inclemencies del temps, vam aixeplugar-los en un lloc que, a la fi, va resultar fatal. Pobre gent, qué deuen estar pensant?