A l'igual que Sísif a la mitologia grega, la nostra ruta vital ens fa dur molts cops feixugues pedres fins damunt de la muntanya, pedres que, una vegada dalt, rodolen cap a la vall i hem de recomençar la ruta de pujada empentant-les de nou amunt. Així anem cercant a cada nova pujada el millor camí o la millor eina per tal d'estabilitzar la pedra i aturar, a voltes, la inevitable baixada. D'aquesta forma, pujant i baixant, la humanitat ha bastit estructures i comportaments socials, de vegades brutals, però de vegades de justicia i llibertat. Anem doncs a fer que el fons de la vall, cada cop més, estigui més aprop del cim de la muntanya. Amb el titul també vull retre homenatge a un mestre, en Victor Alba, qui amb el llibre Sísif i el Seu Temps va escriure les seves memòries.

viernes, 8 de junio de 2007

Nova pujada dels tipus d’interés: Nova amenaça pels que han somiat amb una llar a on construir la seva familia.

Pot ser ja no hem pertoca amuinarme personalment per la estabilitat de la meva llar familiar. Ja vàrem pagar 20 anys d’hipoteca, amb interessos que eran fortes caixalades al sou. Ara no tinc aquesta preocupació, Però al veure el panorama de tants i tants joves que tenen il.lusió per fer el seu niu i veure que les baixades passades dels tipus d’interés no han afavorit gens a la gent asalariada o treballadors autónoms, a la gent treballadora, en definitiva a la Classe Treballadora, no puc per menys que sentir una decepció profunda.
I tinc raons com a ciutadá amb pensament i sentiment d’esquerres.
Decepció per que era previsible que el mercat, el famós Mercat del sistema, anava a afavorir els negocis més sucosos de la economia del païs. Els negocis dels Bancs i els dels negociants inmobiliaris. Aquests han estat els auténtics guanyadors de la baixada de tipus d’interés.
Ja sabem, i formalment acceptat, que estem en un sistema económic capialista i d’economia de mercat. Però també hem acceptat que l’estat ha de corretgir els efectes nocius ocasionats pels desencaixos del mercat. I aquesta es la següent decepció, encara més forta, car l’estat no ha fet més que mirar desde les ben retribuides cadires parlamentaries, sense legislar de forma que intervingués per evitar la forta especulació que tenia que perjudicar a la classe social més feble. No es podia fer una llei hipotecaria de la vivenda posant limits als anys de contracte hipotecari ? I de ben segur que d’altres decissions es podian pendre per corretgir aquest efectes.
Ara, les vaques magres. En un any ha crescut d’un 20% el nombre de persones que han tingut que enderrerir pagaments de cuotes hipotecaries. Amb la nova pujada de l’interés, cuantes persones més hauran de renegociar el deute hipotecari?.
Tot plegat es una forta amenaça per tots aquells que depenen del seu sou. El neguit al cor de les families i posant més anelles a la cadena de les persones treballadores. No pujan els sous amb el mateix ritme i compás.
No es gens estrany el fenómen “okupa”, car es una resposta fortament ideológica als desgavells d’aquest sistema. Compartirem o no el procediment. Però de segur no es produiria si els que governen, particularment social-demócrates, miressin més els riscs que tindràn els treballadors amb relació a la vivenda.

No hay comentarios: