L'1 de Maig té tant de sentit ara com abans

Prou de dolor i de dol tingueren els treballadors que al llarg de la nostra historia van assolir el dret a treballar la jornada laboral de vuit hores, per tal de tenir una vida equilibrada entre temps dedicat al treball, a la vida social i familiar, a l’esbarjo i al descans. No fora cap regal, sino una conquesta durament guanyada.

Enguany semble que la data de l’1 de Maig, conmemorativa de les principals lluites de la classe treballadora, es va edulcorant. Es mes, ja hi ha qui fa anys es permet dir, fins i tot desde tribunes de la esquerra política, que ja no hi ha classe obrera.
Al definir les classes socials, no podem amagar l’ou. Un sector de la població, petit per cert, té les regnes del poder economic i condiciona el desenvolupament politic. El més gran sector de població, on trobem els treballadors, actius o aturats, de casa o immigrats, on trobem les dones vidues malvisquent amb pensions d’estricta supervivència, on trobem els joves que hipotequen la seva vida per consolidar el seu niu familiar, tots aquest grups sòn la classe treballadora. Podem afeixir aquells treballadors i treballadores autónoms que no són consellers de grans corporacions. I aixó a casa nostra. Però també es classe treballadora la gran masa de població mundial, gent desarrelada per la força o no, que deixa la pell en països en procés de desenvolupament industrial i en països on el F.M.I. i el Banc Mundial han dictat que cal mantenir la seva gent sota el jou de la miséria i de la ignorancia.
Tenen reivindicacions a fer aquests grups socials? Es prou clar que sí, però necessiten donar.se compte collectivament de que hi ha formes d’assolir drets que no assoliran mai amb les lleis del mercat i amb el rumb marcat pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Caldrá veure de nou que la força del treball es la que mou el planeta i que aquesta força organitzada, si es capaç de construïr tot alló que tenim i que veiem fet per l’Home, també pot ser capaç de dinamitzar canvis necessaris per aprofundir la justicia i guanyar espais de més llibertat al nostre planeta.
L’1 de Maig continua tenint, doncs, sentit mentre els treballadors tinguem fites de justicia per assolir, mentre no equilibrem la distribució de riquesa al nostre planeta.