A l'igual que Sísif a la mitologia grega, la nostra ruta vital ens fa dur molts cops feixugues pedres fins damunt de la muntanya, pedres que, una vegada dalt, rodolen cap a la vall i hem de recomençar la ruta de pujada empentant-les de nou amunt. Així anem cercant a cada nova pujada el millor camí o la millor eina per tal d'estabilitzar la pedra i aturar, a voltes, la inevitable baixada. D'aquesta forma, pujant i baixant, la humanitat ha bastit estructures i comportaments socials, de vegades brutals, però de vegades de justicia i llibertat. Anem doncs a fer que el fons de la vall, cada cop més, estigui més aprop del cim de la muntanya. Amb el titul també vull retre homenatge a un mestre, en Victor Alba, qui amb el llibre Sísif i el Seu Temps va escriure les seves memòries.

martes, 11 de septiembre de 2007

De passeig per la muntanya de Sant Ramon: Observacions

Ha sortit un dia fantàstic, amb un sol que m’ha encoratjat a pujar a l’estimat indret del cim de Sant Ramon. Amb el meu amic Xavier hem caminat per la pista de la Font de Golbes fins l'ermita.

A l'arribada, encara faltaven uns minuts per les 10 del matí, hora en què obre el bar del costat de l’esglesiola. Malgrat no ser encara l’hora ens han despatxat unes ampolles d’aigua per reomplir l’aigua que hem perdut suant pel camí.

La pujada a Sant Ramon és una practica freqüent de ciclistes de muntanya, corredors i caminants que, ja des de molt d’hora, accedeixen al cim fent la practica esportiva o de salut que els hi agrada i reconforta física o animicament. Pujar d’hora el mati és agradable per la temperatura, ja que el sol encara no apreta. I encara fora mes reconfortant si el bar estigués obert per fer un descans amb un petit esmorzar o amb una beguda. No he entès mai com pot ser que el bar obri a les 10 sabent que hi ha una afluència de gent, una i fins i tot dues hores abans, especialment des de la primavera fins la tardor.

Després de cercar durant una hora amb un “GPS” el lloc on hi ha amagat un tresor, hem decidit de tornar cap a casa. La cerca del tresor és un joc de pràctica d’utilització del GPS a l’hora que també és un entreteniment que pot ser divertit.

De tornada a Sant Boi hem baixat pel Camí dels Canons. Quan es va inaugurar la reforma d’aquest camí, ara ja fa uns anys, amb molt bon criteri hi havia uns bonics bancs per donar un respir als caminants cansats. Tant bonics eren els bancs que van desaparèixer del camí, suposo que per fer bonic als jardins privats d’alguns barruts lladregots. No podem menys que lamentar i condemnar l’incivisme dels que s’han apropiat d’allò que pertany a tota una comunitat.

Els responsables de l'administració municipal coneixen prou el cost que la ciutat suporta com a resultat de les practiques incìviques o vandàliques. Aquests comportaments pot ser desapareixeran algun dia, per la via educativa i per la via sancionadora, policial i judicial. De mentre, el municipi haurà de pensar quin mobiliari urbà compra i com ho instal·la, pensant sempre en la forma de prevenir els robatoris o les trencadisses dels galifardeus.

Els bancs, doncs, del camí de Sant Ramon deurien haver estar reposats ja fa massa temps per uns altres de nous. És clar que haurien de ser bancs a prova de lladregots, que existeixen. Bancs de ciment que el seu pes impossibilita el robatori fàcil o bancs fortament ancorats a terra. El cert és que els bancs tenien una funció tant necessària abans com avui, però els responsables municipals ja van tenir prou amb els bancs de la inauguració del camí i després ja no s’han molestat mai més pel tema. Per tant, fora bo que parin atenció els responsables municipals a aquestes pot ser petites coses quotidianes, però que diuen molt de les actituds dels responsables municipals, polítics i tècnics. Posin de nou bancs, si us plau. Entre tots els pagarem amb molt de gust.

No hay comentarios: