L’espectacle de la jerarquia catòlica als Estats Units ha estat de “merèixer anar de cap a l’infern”i sense dret a indulgència. Ha intervingut en el cas de consumada pederàstia de bastants dels seus capellans no més que al fer esclat l’amenaça d’anar als tribunals i als medis d’informació. Prou ben parats que estan sortint, ja que amb 1M de US$ per cada víctima que ha denunciat els abusos sexuals soferts, estan evitant passar pel tribunal penal i per la sentència d’un jurat popular i democràtic. I es molt sorprenent que la fiscalia general dels Estats Units no intervingui com acusació pública de l’estat. Quin tipus de complicitat han establert?
Els capellans i monges no poden estimar espiritual i sexualment a altres persones, com persones que són. No tenen pas una fusta diferent de la de qualsevol de nosaltres. Per què doncs tant d’esforç en contradir les lleis de la natura que va crear el seu deu, el creador? Per què no vol la jerarquia corregir decisions que no tenen res a veure amb cap deu, si no que són producte de decisions humanes “contra natura” i, en conseqüència, contra el deu universal?. Estimar sexualment es una part important de l’amor que les persones podem donar i rebre sense fer cap mal a ningú.
No justificaré els comportaments d’aquests capellans descoberts en les més fosques misèries personals, però cal trobar les explicacions necessàries per posar remei a una constant històrica a molts indrets. Recordo que veient reportatges de les cremes d’esglésies a Espanya, m’atreia força l'atenció el fet que els assaltants traguessin fèretres al carrer i els deixessin exposats veient que a l’interior hi havia els cadàvers d’infants. No ho entenia els primers cops que veia aquestes histories sobre la maldat dels assaltants.
Era prou clar que els infants morts i enterrats a les esglésies eren els dels fills il·legítims d’els que predicaven les virtuts del 5é manament de les taules de Moisès, manament que se l’habian passat pel mateix lloc que els capellans descoberts enguany.
Aquests comportaments em porten a la pregunta de amb quina autoritat moral pretén la jerarquia eclesiàstica espanyola ensenyar el recte comportament moral als infants. La seva història està prenyada d’actes que han estat pecats dels mes greus i inconfessables..
Farien molt de bé en canviar les seves lleis internes per tal de donar llibertat a la capacitat d’estimar que tenen els homes i dones que han escollit aquesta via religiosa de vida.
Tots i guanyarem. Els pares i mares de família en tranquil·litat sobre la seguretat dels seus infants anant a l'escola catòlica o a la parroquià, els capellans i monges amb higiene mental i amb la reducció de la tasa de pecat i comportaments delictius als seus rengles.
Els capellans i monges no poden estimar espiritual i sexualment a altres persones, com persones que són. No tenen pas una fusta diferent de la de qualsevol de nosaltres. Per què doncs tant d’esforç en contradir les lleis de la natura que va crear el seu deu, el creador? Per què no vol la jerarquia corregir decisions que no tenen res a veure amb cap deu, si no que són producte de decisions humanes “contra natura” i, en conseqüència, contra el deu universal?. Estimar sexualment es una part important de l’amor que les persones podem donar i rebre sense fer cap mal a ningú.
No justificaré els comportaments d’aquests capellans descoberts en les més fosques misèries personals, però cal trobar les explicacions necessàries per posar remei a una constant històrica a molts indrets. Recordo que veient reportatges de les cremes d’esglésies a Espanya, m’atreia força l'atenció el fet que els assaltants traguessin fèretres al carrer i els deixessin exposats veient que a l’interior hi havia els cadàvers d’infants. No ho entenia els primers cops que veia aquestes histories sobre la maldat dels assaltants.
Era prou clar que els infants morts i enterrats a les esglésies eren els dels fills il·legítims d’els que predicaven les virtuts del 5é manament de les taules de Moisès, manament que se l’habian passat pel mateix lloc que els capellans descoberts enguany.
Aquests comportaments em porten a la pregunta de amb quina autoritat moral pretén la jerarquia eclesiàstica espanyola ensenyar el recte comportament moral als infants. La seva història està prenyada d’actes que han estat pecats dels mes greus i inconfessables..
Farien molt de bé en canviar les seves lleis internes per tal de donar llibertat a la capacitat d’estimar que tenen els homes i dones que han escollit aquesta via religiosa de vida.
Tots i guanyarem. Els pares i mares de família en tranquil·litat sobre la seguretat dels seus infants anant a l'escola catòlica o a la parroquià, els capellans i monges amb higiene mental i amb la reducció de la tasa de pecat i comportaments delictius als seus rengles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario