Ens esperen anys complicats. Però som feliços: som campions d’Europa !!

Força fets negatius de caire econòmic estant marcant el neguitós present de moltes famílies. I això marxa acompanyat de mesures de caire polític impulsades per les institucions europees que no ens fa esperar res de bo els pròxims anys. De no ser que una resposta social dels principals sindicats europeus o, si es que aquests ja estan prou acomodats i adaptats, que les entitats diverses antiglobalització guanyin prou força d’opinió, l’impuls que han agafat les forces “neocon” deixaran els ciutadans treballadors d’Europa en el punt en que estàvem a començaments del segle XX.
Tots ens vam apuntar a la conveniència d’acceptar el sistema d’economia de mercat, renunciant les forces politiques d’esquerre a la confrontació social derivada de la inevitable contradicció d’interessos: Forces socials minoritàries i poderoses, amb poder econòmic, influencies politiques i control dels medis d’informació, d’un cantó. De l’altre, la majoria social de la gent que treballa i que no disposa de la necessària concentració de força d’opinió per fer el contrapès necessari.
I així ens trobem que des de la Unió Europea es va impulsar la directiva Bolkestein (os convido a prendre una estona relaxada per llegir-la al link) i ara s’ha obert la porta a les jornades de 60 o 65 hores. En resum, entre les dues mesures ens preparen una época amb menys drets i més obligacions. Però, per si això no es suficient, la voracitat dels poders económics ens estant portant, al menys a les famílies del nostre país, a una situació de forçat estranyament de cinturó per la via de l’augment de preus dels productes d’alimentació i, sota la excusa de la inflació, augment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu que tenen una repercussió molt alta en el pressupost de les families hipotecades per molts anys. I tot això en un marc econòmic de desacceleració, crisi, recessió o com li vulguem dir que està derivant ent el creixement dels treballadors aturats. Autèntic neguit per la manca de seguretat davant del futur que s’acosta.
Com afrontarà tot això la nostra societat i el partit que governa?. En el congrés del PSOE en ZP aposta o proclama la conveniència de mantenir la seguretat dels ciutadans amb menys possibilitats amb més pressupost social. Ja está prou bé. Però aguantarà la caixa de l’estat?. En els últims anys l’Estat espanyol s’ha apuntat a la reducció d’impostos, que afecten principalment a les rendes empresarials i de les grans corporacions, que sabem que tenen augment de guanys molt més enllà de l’equivalent a la inflació. Per tant, com es podrà lligar menys ingrés i més despesa social?. Solsament amb creixement econòmic, amb reactivació. Però, el consum es redueix per la pressió del mercat. Com es pot reactivar la economia en un moment com aquest?. No conec formules. L’impuls de la construcció de la vivenda social és una i a aquesta política haurien d’apuntar-se totes les forces d’esquerra. El desenvolupament de les noves fonts de treball derivades de les necessitats de la gent amb dependències es un altre, encara que també porta despesa del pressupost de l’estat. Encara que en ZP també ha convidat als congressistes del PSOE a no deixar de consumir, caldria donar també un missatge de contenció de les alegries pressupostaries de les administracions publiques de tots els àmbits. Des de l’ajuntament fins a l’estat.
Tot plegat em fa preveure uns anys complicats i si en ZP i si els seus equips no troben les claus per aturar i redreçar la marxa econòmica, el final seran faves comptades. Malgrat això, importants decisions politiques sobre els drets i les llibertats dels ciutadans esperem que restaran per molts anys: Religions, Dret a la mort digna, drets de les dones.
També ens restarà el record de que som campions d’Europa de futbol. I això ens ha fet molt feliços.