A l'igual que Sísif a la mitologia grega, la nostra ruta vital ens fa dur molts cops feixugues pedres fins damunt de la muntanya, pedres que, una vegada dalt, rodolen cap a la vall i hem de recomençar la ruta de pujada empentant-les de nou amunt. Així anem cercant a cada nova pujada el millor camí o la millor eina per tal d'estabilitzar la pedra i aturar, a voltes, la inevitable baixada. D'aquesta forma, pujant i baixant, la humanitat ha bastit estructures i comportaments socials, de vegades brutals, però de vegades de justicia i llibertat. Anem doncs a fer que el fons de la vall, cada cop més, estigui més aprop del cim de la muntanya. Amb el titul també vull retre homenatge a un mestre, en Victor Alba, qui amb el llibre Sísif i el Seu Temps va escriure les seves memòries.

domingo, 18 de mayo de 2008

PARLEM DE L’AIGUA: QUESTIÓ DE GENT DE SENY

Ha estat un espectacle indigne el tira i arronsa dels diferents actors que han intervingut públicament amb les propostes de solucions, decrets i retirades de decrets per tal de reduir les previsibles conseqüències de la manca de pluges per la ciutat de Barcelona i el voltant metropolità.

Cal posar sobre la taula el sentit comú i entendre que el concepte de solidaritat és quelcom més que una paraula molt maca que masses vegades s’utilitza sense que aportem res a qui necessita de la nostra solidaritat. No ens costa gens ser solidaris, només és una expressió de bons desitjos. I ara és un moment d’aplicar la solidaritat, sense que ningú és posi una corda al coll, però és clar que quelcom ha de donar o de cedir algú del que són drets històrics sobre els cabdals de les conques hidrogràfiques, legals o legitimats pel costum.

També cal que els receptors de l’acció solidaria d’altri tinguin seny i sentit de responsabilitat en relació a les renuncies que els solidaris vulguin fer. Per això no és pot qualificar de persona de seny qui ha dit que ja és poden omplir les piscines, ara que han caigut uns litres d’aigua. Una innecessària afirmació estúpida que ha portat cua.

Tots plegats, amb els responsables de les administracions i companyies que intervenen en la distribució de l’aigua per davant, hauríem de tenir mes cura del consum d’aigua. Tant si és a casa com al conreu o a la industria o mantenint en condicions les xarxes de distribució.

Fa molts anys que vaig començar a viatjar per Europa i vaig veure, particularment a Suïssa i a Alemània, avisos i cartellets adreçats als hostes d’hotels aconsellant l'ús racional de l’aigua, per tal de no malgastar un bé tan preuat i necessari. Aixetes de funcionament automàtic estaven instal·lades a molts llocs d’ús públic i també cisternes reduïdes o de descàrrega de cabdal controlat.

I tot això era a terres on l’aigua no manca mai, car tenen neus eternes i força llacs. Però quelcom diferent a nosaltres han de tenir. Pot ser és una visió de futur i un bon seny al present per tal de prevenir problemes que poden quedar ben resolts avui si mai és presenten.

Aprenem la lliçó de la nostra volguda Europa, aprenemla ja ara dels que marxen per davant dels esdeveniments. Veiem que poc a poc som mes gent al país, sigui Catalunya o sigui Espanya, veiem que la meteorologia mediterrània porta èpoques de més sequera i que les tenim que afrontar procurant que l’aigua arribi a tothom. Doncs, comencem ja ara a estalviarla, a posar mides de motivació a la gent, d’estímuls per fer les adaptacions necessàries a les llars, a les industries i comerços, a que les companyes d’aigües controlin sistemàticament les xarxes. Això és un projecte d’avui per les generacions del futur. Comencem ja a casa, però també a la Casa de la Vila del nostre poble, als casals i centres cívics. Posem.hi el cor i les mans per fer.ho possible.

Volem que Catalunya continuï creixent, volem que funcioni la industria turística de la que viu tanta gent. La vinguda de nova gent a viure entre nosaltres és un fenomen que res fa pensar que és pugui aturar. Per tant, senyores autoritats, municipals, autonòmiques o estatals, preparin bé ara el futur. Intentin deixar una empremta per la que s’els pugui recordar amb agraïment, com gent de molt de seny.

1 comentario:

papallopis dijo...

UNA BONA REFLEXIO, SI SENYOR.