Benvolgut Ramon Nonat,
Els santboians i les santboianes estàvem acostumats a que la muntanya de Sant Ramon de Golbes, o Montbaig, estigués coronada per l'ermita a on una petita estàtua et recorda i ha servit i encara serveix de consol i esperança a mares i pares que esperen el bon naixement dels fruits del seu amor.
És ben cert que aquesta ermita va estar aixecada per la voluntat del a les hores propietari del territori que ara ocupa l'ermita del teu nom santificat. Això ho va fer amb honor de la seva esposa i, suposo, perquè ho podia pagar. Al pas dels anys la gran part del territori de la muntanya ha esdevingut propietat social del municipi de Sant Boi, tot respectant l'ermita i la teva estatueta i acollint no sols la gent que confia amb tu, sinó també la gent que estima la natura i passeja per la muntanya del teu nom o la gent que aprofita per estudiar les migracions de les aus o la flora i la diversa fauna de la muntanya. Això ha succeït mentre el municipi ha estat governat per gent d’esquerra, formant part de partits polítics a on hi ha gent, i molta, que entenen que la muntanya de Sant Ramon és un patrimoni del poble, quelcom més que físic, i que és part dels trets d’identitat de la vila que pots veure als teus peus, si fas cap de llop a la porta de l'ermita. Molta d’aquesta gent també ha dedicat esforços, i encara els dedica, perquè la muntanya sigui part d’un parc natural a on no es construeixi res mes i que les actuals generacions i també les futures puguin gaudirne.
Ara això està canviant. Ja s’ha fet una primera construcció. Una nova petita capella ha estat instal·lada a la vora del camí de la teva ermita. Ha estat construïda perquè algú ha dit que en aquest lloc va tenir visions miraculoses de la verge Maria. I, poquet a poquet, a la xiu-xiu va anar ocupant un petit tros de muntanya a on van instal·lar una estatueta per tal de que gent de molta creença anés a venerar a aquesta senyora. La gent experta en temes de miracles i teològics mai van acceptar que fossin certes les visions i d’altres deien que tot plegat era estratègia per acumular diners, pagats per la pobra gent que perd les esperances davant de greus esdeveniments o frustracions que han patit. Però tant es val, el cert és es que després van tancar la estatueta dins d’una urna de vidre i amb molta cura van adornar els voltants, ocupant un xic més de territori. I això amb el consentiment del govern municipal també d’esquerres.
Ramon, ja fa temps que t’ho deia, i ens ho deien, després de l'urna primer faran una capella, més endavant no tindran prou i voldran fer una ermita mes gran i al final tu quedaràs desnonat de la muntanya del teu nom. Poc importa ja el Parc Natural, poc importa que la molta gent que t’ha respectat, malgrat tenir altres creences, ara no s’els respecti amb aquesta imposició que, a més a més, s’els hi fa pagar amb els seus impostos.
Ramon, no creus que un govern d’esquerres hauria de gastar aquests diners en millorar els medis per estimular la canalla a desenvolupar la curiositat per la vida? No creus que això és mes positiu socialment? No et sembla que cal ajudar la gent a comprendre la vida, moltes vegades molt dura, per comptes de donar-li “peixet” per tal que no desenvolupi les seves capacitats Intel·lectuals i així ja va prou bé als que volen que la gent no canviï res?
Ramon, et convido a baixar del pedestal i a ajudar a en Sisif a fer rodolar amunt la pedra fins dalt de la muntanya. Ja veus que l'empenten a vall aquells que històricament semblaven destinats a evitar.el retrocés. Si és que tu no pots vellugarte del teu lloc, no t’amoïnis, igualment empentarem amunt amb la força que tinguem.
Els santboians i les santboianes estàvem acostumats a que la muntanya de Sant Ramon de Golbes, o Montbaig, estigués coronada per l'ermita a on una petita estàtua et recorda i ha servit i encara serveix de consol i esperança a mares i pares que esperen el bon naixement dels fruits del seu amor.
És ben cert que aquesta ermita va estar aixecada per la voluntat del a les hores propietari del territori que ara ocupa l'ermita del teu nom santificat. Això ho va fer amb honor de la seva esposa i, suposo, perquè ho podia pagar. Al pas dels anys la gran part del territori de la muntanya ha esdevingut propietat social del municipi de Sant Boi, tot respectant l'ermita i la teva estatueta i acollint no sols la gent que confia amb tu, sinó també la gent que estima la natura i passeja per la muntanya del teu nom o la gent que aprofita per estudiar les migracions de les aus o la flora i la diversa fauna de la muntanya. Això ha succeït mentre el municipi ha estat governat per gent d’esquerra, formant part de partits polítics a on hi ha gent, i molta, que entenen que la muntanya de Sant Ramon és un patrimoni del poble, quelcom més que físic, i que és part dels trets d’identitat de la vila que pots veure als teus peus, si fas cap de llop a la porta de l'ermita. Molta d’aquesta gent també ha dedicat esforços, i encara els dedica, perquè la muntanya sigui part d’un parc natural a on no es construeixi res mes i que les actuals generacions i també les futures puguin gaudirne.
Ara això està canviant. Ja s’ha fet una primera construcció. Una nova petita capella ha estat instal·lada a la vora del camí de la teva ermita. Ha estat construïda perquè algú ha dit que en aquest lloc va tenir visions miraculoses de la verge Maria. I, poquet a poquet, a la xiu-xiu va anar ocupant un petit tros de muntanya a on van instal·lar una estatueta per tal de que gent de molta creença anés a venerar a aquesta senyora. La gent experta en temes de miracles i teològics mai van acceptar que fossin certes les visions i d’altres deien que tot plegat era estratègia per acumular diners, pagats per la pobra gent que perd les esperances davant de greus esdeveniments o frustracions que han patit. Però tant es val, el cert és es que després van tancar la estatueta dins d’una urna de vidre i amb molta cura van adornar els voltants, ocupant un xic més de territori. I això amb el consentiment del govern municipal també d’esquerres.
Ramon, ja fa temps que t’ho deia, i ens ho deien, després de l'urna primer faran una capella, més endavant no tindran prou i voldran fer una ermita mes gran i al final tu quedaràs desnonat de la muntanya del teu nom. Poc importa ja el Parc Natural, poc importa que la molta gent que t’ha respectat, malgrat tenir altres creences, ara no s’els respecti amb aquesta imposició que, a més a més, s’els hi fa pagar amb els seus impostos.
Ramon, no creus que un govern d’esquerres hauria de gastar aquests diners en millorar els medis per estimular la canalla a desenvolupar la curiositat per la vida? No creus que això és mes positiu socialment? No et sembla que cal ajudar la gent a comprendre la vida, moltes vegades molt dura, per comptes de donar-li “peixet” per tal que no desenvolupi les seves capacitats Intel·lectuals i així ja va prou bé als que volen que la gent no canviï res?
Ramon, et convido a baixar del pedestal i a ajudar a en Sisif a fer rodolar amunt la pedra fins dalt de la muntanya. Ja veus que l'empenten a vall aquells que històricament semblaven destinats a evitar.el retrocés. Si és que tu no pots vellugarte del teu lloc, no t’amoïnis, igualment empentarem amunt amb la força que tinguem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario