A l'igual que Sísif a la mitologia grega, la nostra ruta vital ens fa dur molts cops feixugues pedres fins damunt de la muntanya, pedres que, una vegada dalt, rodolen cap a la vall i hem de recomençar la ruta de pujada empentant-les de nou amunt. Així anem cercant a cada nova pujada el millor camí o la millor eina per tal d'estabilitzar la pedra i aturar, a voltes, la inevitable baixada. D'aquesta forma, pujant i baixant, la humanitat ha bastit estructures i comportaments socials, de vegades brutals, però de vegades de justicia i llibertat. Anem doncs a fer que el fons de la vall, cada cop més, estigui més aprop del cim de la muntanya. Amb el titul també vull retre homenatge a un mestre, en Victor Alba, qui amb el llibre Sísif i el Seu Temps va escriure les seves memòries.

sábado, 23 de abril de 2011

ENS CAL FRENAR LA MARXA ENRERA !!

Tot just faltaba un dia per acabar l’any 2010 que ja manifestaba el meu neguit sobre l’actuació del nou govern de la Generalitat, una vegada vistos els comentaris dels consellers d’economia i d’empresa.
Algunes mesures ja les hem vist: reducció de l’impost de succesions pel que la Generalitat renuncia a dues coses prou importants. La primera, de curt plaç, és l’aprimament de la caixa de tots en un moment en que el que cal no es fer regals als qui de ben segur no restarán pobres pel fet de que les seves herències tributin. La segona es pitjor que una renuncia puntual, ja que aprofondeix en la destrucció de la cohesió social i empitjora l’aplicació del principi de justicia social de l’igualtat d’oportunitats. Aquest es encara molt més greu pel seu calat.
D’altres mesures ja han estat anunciades, com és la reducció de la taxa de l’impost de la renda per les rendes més altes. Segón cop de martell sobre el mateix, per si no quedaba clara la posició dels neoliberals d’aquest païs.
Per si no hi ha prou, comencen les amenaces –no se m’acudeix millor nom- a la seguretat dels que confian la seva salut a la sanitat pública, anunciant retallades a cop de destral que neguiteixen les persones que la utilitzan.
La contestació que ha generat en els treballadors de la sanitat, siguin metges, enfermers o d’altres treballadors de serveis auxiliars o profesions sanitaries mereix ser recolçada pels usuaris de la sanitat pública. La seva salut pot veures poc atesa i agreujada per aquestes politiques neoliberals.
Però vull continuar de moment parlant dels impostos. En paguem prous, però aixó no ens hauria d’espantar. El dret de ciutadania parteix de la base de que tots contribuïm al manteniment d’una societat que compartim, uns amb més possibilitats que d’altres, però que tots plegats sumem per que els serveis més necessaris e importants arribin a tothom.
Al sentir elsplors” de gent amb diners sobre el volum d’impostos que paguen, sempre dicmolts voldrien plorar amb el seus ullsperò no poden.
El tema no és pagar més o menys impostos, cal pagar els justs. Però com s’administren? És la gran incògnita i es en aquest punt on caldria una forta concienciació i contestació social sobre l’abús que es pot fer – i que molts cops es fa – de tirar ma del pressupost públic per finalitats socialment inacceptables i que de ben segur cadascú té alguna al cap. I aquí si que no podem seure a veure com els partits redreçan els seus errors (¿), ja que són el veritable tap per evitar redreçar aquest concepte de democràcia patrimonialitzada que ens manté encotillats ja fa massa anys. A la transició de la dictadura a la democràcia es va començar el disseny de la cotilla.
Però no hi ha res d’impossible, poc a poc cal construïr la democràcia en paral.lel i presionar per que es produeixin els canvis que portin a més progrés, més justicia, més igualtat d’oportunitats, més seguretat i més llibertat. I aixó cal creure.ho amb il.lusió per puguer frenar l'acceleració de la marxa enrera .

No hay comentarios: