tag:blogger.com,1999:blog-36401391130289477332024-02-21T01:07:07.399+00:00El Diari de SísifPENSAMENTS, ANECDOTES, INFORMACIONS, COMENTARIS, HISTORIES I ACTUALITATFranceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-83690871576688007862014-02-16T06:41:00.003+00:002014-02-16T06:41:47.914+00:00<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-large;">Febrer 2013 - Febrer 2014</span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: #674ea7; font-size: large;">Un any per recordar en positiu:</span><br />
<br />
<ul style="text-align: left;">
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">La declaració política del Parlament de Catalunya pel Dret a decidir.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">El farsiment de les carreteres de Catalunya amb gent que vol desenganxarse del jou de l'estat espanyol. Per dignitat pel damunt de tot.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">L'aument de la sensibilitat social vers els desnonaments de families que han quedat entrampades després del "España va bien" proclamat pel govern d'Aznar i l'inoperància preventiva d'en Zapatero.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">L'esmicolament del monolitisme dels partits de la esquerra política. Ha fet possible major interés i participació social en els afers publics.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">La lluita dels ciutadans balears per la defensa de l'ensenyament en llengua catalana. Questió de digna identitat.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">La investigació periodística sobre el procés del consell de guerra al militant revolucionari Puig Antich.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">Les accions dels camperols andalusos per atreure les mirades cap a la gent sense res per menjar.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">La quantiosa recaptació solidaria d'aliments durant el nadal.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">La resistència dels treballadors de Pan Rico per la defensa del lloc de treball.</span></b></i></li>
<li><i><b><span style="color: #674ea7;">Les revoltes dels països àrabs contra les imposicions dictatorials. </span></b></i></li>
</ul>
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Un any per recordar en negatiu:</span><br />
<br />
<ul style="text-align: left;">
<li><b><i>Mesures fiscals orientades a presionar económicament la majoria social dels catalans i dels espanyols. Pujada de l'IVA. Explícita retrogradació de la justicia fiscal i distributiva.</i></b></li>
<li><b><i>Penalització de la cultura amb l'aument exagerat de l'IVA.</i></b></li>
<li><b><i>Degoteig permanent d'empreses tancades i treballadors i petits patrons al carrer.</i></b></li>
<li><b><i>El farsiment de les butxaques dels banquers amb els calers de tothom.</i></b></li>
<li><b><i>La retrogradació de les lleis orientades a penalitzar les protestes ciutadanes, aplicant sancions desproporcionades.</i></b></li>
<li><b><i>Les retallades programades en sanitat pública, ensenyament, dependència portant més angoixes a la gent.</i></b></li>
<li><b><i>Retrogradació de la llei de l'avortament.</i></b></li>
<li><b><i>La manca de perspectiva que la gent intueix i palpe, mentre els governs canten milongues i gratan l'esquena als banquers i als seus ideólegs a sou del Fons Monetari Internacional, de la Unió Europea, del Banc Mundial, ..........</i></b></li>
<li><b><i>La retrogradació de l'aplicació de la Justicia Universal a l'estat espanyol.</i></b></li>
<li><b><i>La constatació de la permanent depredació dels diners públics, els diners nostres, els diners de tots per part de gent sense cap escrùpol.</i></b></li>
<li><b><i>La irracionalitat sectària al impedir que els valencians puguin veure TV3 i escoltar Catalunya Radio.</i></b></li>
<li><b><i>La definició de noves llengues catalanes parlades a l'Aragó: LAPAO i LAPAPIP. Un altre sectarisme.</i></b></li>
<li><b><i>En Millet i en Montull encara feliços i rient pel carrer.</i></b></li>
<li><b><i>El tancament de la Televisió de València.</i></b></li>
<li><b><i>L'increment molt notable de l'index de suicidis.</i></b></li>
<li><b><i>Res a dir de les "momies sindicals".</i></b></li>
</ul>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #cc0000; font-size: large;">No t'en estiguis de posar els teus comentaris positius o negatius</span></b></div>
</div>
<div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-52314157924776423942013-02-12T15:13:00.001+00:002013-02-12T15:50:37.849+00:00Y ES ESCANDALOSO .........<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Es escandaloso, pero la capacidad de escandalizarnos está casi bloqueada ya que el alud de noticias negativas en relación con la economía y la política es arrollador. Digerirlo todo es tarea ardua sin hacer una disección y sólo a retazos podemos ir entendiendo la realidad de lo que nos está pasando y angustiando.<br />
<br />
Y es escandaloso que mientras vemos, oímos o leemos el contínuo goteo de cierres de empresas, expedientes de regulación de empleo y los despidos asociados, tenemos que oir del gobierno visiones proféticas de un futuro esperanzador, visiones que quedan desmentidas día a día por los hechos. Cada día somos más ciudadanos que vemos claro lo que no nos quieren mostrar, que no es otra cosa que el empobrecimiento programado de los españoles, sin distinción de comunidad.<br />
<br />
Y es escandaloso que, mientras miles, si no millones, de personas están sufriendo pnbreza, angustia e inseguridad, el presidente del Banco Central Europeo venga al Parlamento Español y nos diga que las cosas en España se están haciendo bien. Bien, ¿para quién?.¿A quién sirve este personaje? ¿A quién sirve el gobierno español para que lo apludan?<br />
<br />
Y es escandaloso que demasiados profesionales de la política hayan hecho suya aquella máxima "estoy en política para hacerme rico" que alguien escuchó proclamar a un tal Zaplana en Valencia. Y esto pasa sin que tiemblen los cimientos de ningún partido de los llamados mayoritarios. ¿A quién sirven los responsables de estos partidos? ¿A las eléctricas, a los bancos, a las constructoras, a las farmacéuticas, a ellos o ellas mismos? ¿O a todos ellos a la vez, ya que sus intereses se cruzan y se encuentran?.<br />
<br />
Y es escandaloso ver cómo una Iniciativa Legislativa Popular propuesta al Parlamento para frenar los desahucios de las familias (parejas, hijos,...) que no llegan a pagar el importe de las hipotecas y para que la deuda con el banco se cancele con la pérdida de la vivienda, es escandaloso que todas las trabas y añagazas se interpongan por gentes que se arrogan la representación del pueblo sin ninguna legitimidad moral.1,400.000 firmas tienen más legitimidad que todo el parlamento junto. ¿A quién sirven estos parlamentarios? A la mayoría de ciudadanos, NO, EN ABSOLUTO.<br />
<br />
Y es escandaloso ver que los depredadores de la hacienda pública se pasean libremente sin reponer lo que se han apropiado y sin purgar el delito que han cometido contra el pueblo, mientras el uso indebido de una tarjeta de crédito ya está sancionado por la justicia por apropiarse de 193 euros. ¿A quién sirve la Justicia? A quien más la necesita, NO. La alarma social la generan los depredadores del pueblo. A la Justicia ¿no le causa alarma?.<br />
<br />
Y es escandaloso..... tantas cuántas cosas observas como injustas a tu alrededor y tener que seguir creyendo en un sistema donde el único imperio es el de la INJUSTICIA. ¿Todavía no nos hemos indignado lo suficiente? </div>
<div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-24496057393785338072012-02-05T11:40:00.004+00:002012-02-05T14:22:46.339+00:00MILLORAREM LA DEMOCRÀCIA ALGUN DIA ?<div style="text-align: justify;"><i><span >Impregnar el funcionament de la societat de comportaments democràtics o participatius hauria de ser el desig de les persones que de debò creuen que no hi ha millor camí per construir un món on els interessos puguin armonitzar-se i guanyar terreny en la seguretat, en la igualtat social, en la justicia i en la pau. I aquesta tasca cal dissenyar-la amb fort convenciment des dels llocs en els que influir pel canvi és possible, sigui directa o indirectament.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >Acabo d'assistir com a telespectador al 38è Congrés del Partido Socialista Obrero Español i m'assalten les neurones de la memòria recordant els vuit darrers anys que he conegut la versió catalana de la social-democràcia com a simple afiliat. Altrament dit, PSC.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >No he conegut en tots aquests anys un sol discurs dels responsables, ni dels geogràficament més pròxims, ni tampoc dels més allunyats, que pugui atreure i sumar les energies de tanta gent que desitja i necessita sentir-se part activa d'aquesta societat. Amb veu i vot.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >M'ha decepcionat i ofès sentir paraules com "el partit només és una màquina per guanyar eleccions", paraules dites, amb cert orgull, per algú que té el prestigi guanyat com "la voz de su amo". És una declaració que va molt més enllà d'una qüestió tàctica ja que els que les han divulgades, perquè així ho creuen, les apliquen a consciència en les seves decisions, de vegades mancades de respecte cap els propis afiliats, doncs no dubten "d'escombrar" els que veuen el partit com a eina de canvi social, amb honestedat. Per cert, hi ha molts més dels que pensem, encara que no es veuen en les pantalles mediàtiques.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >Però quina es doncs la finalitat de guanyar les eleccions? Hauria de ser la de dur a terme polítiques que ens portin a assolir el tipus de societat convivencial sota els principis ja dits al començament?</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >Així ho crec, com tantes i tantes persones.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >Però observo que els mateixos que han convertit en un fi personal o grupal, el que hauria de ser un mitjà social, van de fracàs en fracàs sense avergonyir-se'n, ni reconèixer que ja van deixar de ser fa anys allò que deien ser, encara que amb la seva nova definició tampoc estan assolint les seves execrables ambicions personals.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >Mala peça hi ha al teler, com diem a Catalunya, i es molt difícil esbrinar si continuarem per aquest camí o bé sortirà l'alternativa necessària des del lloc menys esperat.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >No serà fàcil, de moment sembla que estem com el vaixell que s'ha escardat a Itàlia i manté l'equilibri entre aguantar mig enfonsat amb una forta via d'aigua o caure definitivament pel barranc submarí sobre el que està precàriament recolzat.</span></i></div><div style="text-align: justify;"><i><span >De moment, haurem d'esperar.</span></i></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-22674827948786397232011-09-23T12:19:00.003+01:002011-09-23T12:37:05.389+01:00RAONS OBJECTIVES PER LA DESAFECCIÓ<div align="justify"><span style="font-family:arial;font-size:130%;color:#3333ff;"><em>El desconeixement del comú de la gent de les realitats económiques, tant de Catalunya com d'Espanya, és un obstacle per entendre una part de la col.lisió entre ambdues comunitats.<br />La conferència que va pronunciar en Alfons Duran Pich amb el títol "Viabilitat econòmica de Catalunya" (durada 00:20:51) </em></span><a href="http://www.alfdurancorner.com/audios-alf-duran-sobirania-i-justicia.html"><span style="font-family:arial;font-size:130%;color:#3333ff;"><em>http://www.alfdurancorner.com/audios-alf-duran-sobirania-i-justicia.html</em></span></a><span style="font-family:arial;font-size:130%;color:#3333ff;"><em><br />aporta força informació que ens pot ajudar a entendre que passa i a pensar quin futur volem i com el volem assolir.<br />Gastarás 20 minuts del teu temps escoltant, però hauràs recuperat anys d'nformació mantinguda amagada amb una gruixuda capa de boira.</em></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-63804515509192572332011-09-15T10:52:00.023+01:002011-09-16T12:46:35.997+01:00LA SANITAT SOTA EL MICROSCOPI<p align="justify"><em><span style="font-family:trebuchet ms;">Cada dia que passa, minut a minut, el discurs del dèficit públic va enfonsant les arrels en el nostre cervell. Les veus que parlen de la realitat econòmica i social, de manera objectiva, i també proposen objectius per reduir el dèficit públic sense destruir les cotes de seguretat assolides durant aquests anys de democràcia, son veus que no tenen el fort ressò que caldria en els mitjans de comunicació. I els responsables polítics que haurien de ser aquest ressò en els parlaments, o són neoliberals, o són dretans dels de tota la vida, o han abandonat el discurs social-demòcrata per apuntar-se a les paraules boniques i sense contingut, com són “sostenibilitat” o bé “governança” i anar “tirant de la rifeta” que raja sucosament.<br /><br />Si la indignació es va manifestar amb força al carrer, va ser per què hi havia i encara hi ha motius més que de sobres per estar indignats. I no va ser una actitud de ressentits, com algú ha dit avui (15.09.2011) a la tertúlia matinal de TV3. Va ser la veu dels que senten que no tenen possibilitat de decidir.<br /><br />Avui poso al meu bloc un “link” amb<span style="color:#3333ff;"><strong> </strong></span><a href="http://iac.pangea.org/sanitat/observatori/catacrak/catacrac_2011_07_n33.pdf"><span style="color:#3333ff;"><strong>l'opinió manifestada des del món de la sanitat</strong></span></a><span style="color:#3333ff;"><strong>,</strong></span> on encara hi ha gent que creu en la força potencial del sindicalisme de classe, en relació a tots els entrebancs que la política neoliberal del govern està posant a un funcionament digne d’aquest servei basic que és la cura de la salut, de la teva, de la meva i de la de tothom que ho necessita.</span></em></p><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-60962558386218377272011-04-23T23:44:00.005+01:002011-04-23T23:59:54.085+01:00ENS CAL FRENAR LA MARXA ENRERA !!<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><em><span id="SPELLING_ERROR_0" class="blsp-spelling-error">Tot</span> <span id="SPELLING_ERROR_1" class="blsp-spelling-error">just</span> faltaba un <span id="SPELLING_ERROR_2" class="blsp-spelling-error">dia</span> <span id="SPELLING_ERROR_3" class="blsp-spelling-error">per</span> acabar l’<span id="SPELLING_ERROR_4" class="blsp-spelling-error">any</span> 2010 que <span id="SPELLING_ERROR_5" class="blsp-spelling-error">ja</span> manifestaba el <span id="SPELLING_ERROR_6" class="blsp-spelling-error">meu</span> <span id="SPELLING_ERROR_7" class="blsp-spelling-error">neguit</span> sobre l’<span id="SPELLING_ERROR_8" class="blsp-spelling-error">actuació</span> del <span id="SPELLING_ERROR_9" class="blsp-spelling-error">nou</span> <span id="SPELLING_ERROR_10" class="blsp-spelling-error">govern</span> de la <span id="SPELLING_ERROR_11" class="blsp-spelling-error">Generalitat</span>, una <span id="SPELLING_ERROR_12" class="blsp-spelling-error">vegada</span> vistos <span id="SPELLING_ERROR_13" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_14" class="blsp-spelling-error">comentaris</span> <span id="SPELLING_ERROR_15" class="blsp-spelling-error">dels</span> <span id="SPELLING_ERROR_16" class="blsp-spelling-error">consellers</span> d’<span id="SPELLING_ERROR_17" class="blsp-spelling-error">economia</span> i d’empresa.<br /><span id="SPELLING_ERROR_18" class="blsp-spelling-error">Algunes</span> mesures <span id="SPELLING_ERROR_19" class="blsp-spelling-error">ja</span> les <span id="SPELLING_ERROR_20" class="blsp-spelling-error">hem</span> <span id="SPELLING_ERROR_21" class="blsp-spelling-error">vist</span>: <span id="SPELLING_ERROR_22" class="blsp-spelling-error">reducció</span> de l’<span id="SPELLING_ERROR_23" class="blsp-spelling-error">impost</span> de <span id="SPELLING_ERROR_24" class="blsp-spelling-error">succesions</span> <span id="SPELLING_ERROR_25" class="blsp-spelling-error">pel</span> que la <span id="SPELLING_ERROR_26" class="blsp-spelling-error">Generalitat</span> renuncia a <span id="SPELLING_ERROR_27" class="blsp-spelling-error">dues</span> coses <span id="SPELLING_ERROR_28" class="blsp-spelling-error">prou</span> <span id="SPELLING_ERROR_29" class="blsp-spelling-error">importants</span>. La primera, de <span id="SPELLING_ERROR_30" class="blsp-spelling-error">curt</span> <span id="SPELLING_ERROR_31" class="blsp-spelling-error">plaç</span>, <span id="SPELLING_ERROR_32" class="blsp-spelling-error">és</span> l’<span id="SPELLING_ERROR_33" class="blsp-spelling-error">aprimament</span> de la <span id="SPELLING_ERROR_34" class="blsp-spelling-error">caixa</span> de <span id="SPELLING_ERROR_35" class="blsp-spelling-error">tots</span> en un <span id="SPELLING_ERROR_36" class="blsp-spelling-error">moment</span> en que el que cal no es <span id="SPELLING_ERROR_37" class="blsp-spelling-error">fer</span> <span id="SPELLING_ERROR_38" class="blsp-spelling-error">regals</span> <span id="SPELLING_ERROR_39" class="blsp-spelling-error">als</span> <span id="SPELLING_ERROR_40" class="blsp-spelling-error">qui</span> de <span id="SPELLING_ERROR_41" class="blsp-spelling-error">ben</span> segur no restarán pobres <span id="SPELLING_ERROR_42" class="blsp-spelling-error">pel</span> <span id="SPELLING_ERROR_43" class="blsp-spelling-error">fet</span> de que les <span id="SPELLING_ERROR_44" class="blsp-spelling-error">seves</span> <span id="SPELLING_ERROR_45" class="blsp-spelling-error">herències</span> <span id="SPELLING_ERROR_46" class="blsp-spelling-error">tributin</span>. La <span id="SPELLING_ERROR_47" class="blsp-spelling-error">segona</span> es <span id="SPELLING_ERROR_48" class="blsp-spelling-error">pitjor</span> que una renuncia puntual, <span id="SPELLING_ERROR_49" class="blsp-spelling-error">ja</span> que <span id="SPELLING_ERROR_50" class="blsp-spelling-error">aprofondeix</span> en la <span id="SPELLING_ERROR_51" class="blsp-spelling-error">destrucció</span> de la <span id="SPELLING_ERROR_52" class="blsp-spelling-error">cohesió</span> social i <span id="SPELLING_ERROR_53" class="blsp-spelling-error">empitjora</span> l’<span id="SPELLING_ERROR_54" class="blsp-spelling-error">aplicació</span> del <span id="SPELLING_ERROR_55" class="blsp-spelling-error">principi</span> de justicia social de l’<span id="SPELLING_ERROR_56" class="blsp-spelling-error">igualtat</span> d’<span id="SPELLING_ERROR_57" class="blsp-spelling-error">oportunitats</span>. <span id="SPELLING_ERROR_58" class="blsp-spelling-error">Aquest</span> es encara <span id="SPELLING_ERROR_59" class="blsp-spelling-error">molt</span> <span id="SPELLING_ERROR_60" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_61" class="blsp-spelling-error">greu</span> <span id="SPELLING_ERROR_62" class="blsp-spelling-error">pel</span> <span id="SPELLING_ERROR_63" class="blsp-spelling-error">seu</span> <span id="SPELLING_ERROR_64" class="blsp-spelling-error">calat</span>.<br />D’<span id="SPELLING_ERROR_65" class="blsp-spelling-error">altres</span> mesures <span id="SPELLING_ERROR_66" class="blsp-spelling-error">ja</span> han <span id="SPELLING_ERROR_67" class="blsp-spelling-error">estat</span> <span id="SPELLING_ERROR_68" class="blsp-spelling-error">anunciades</span>, <span id="SPELLING_ERROR_69" class="blsp-spelling-error">com</span> <span id="SPELLING_ERROR_70" class="blsp-spelling-error">és</span> la <span id="SPELLING_ERROR_71" class="blsp-spelling-error">reducció</span> de la <span id="SPELLING_ERROR_72" class="blsp-spelling-error">taxa</span> de l’<span id="SPELLING_ERROR_73" class="blsp-spelling-error">impost</span> de la renda <span id="SPELLING_ERROR_74" class="blsp-spelling-error">per</span> les <span id="SPELLING_ERROR_75" class="blsp-spelling-error">rendes</span> <span id="SPELLING_ERROR_76" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_77" class="blsp-spelling-error">altes</span>. <span id="SPELLING_ERROR_78" class="blsp-spelling-error">Segón</span> <span id="SPELLING_ERROR_79" class="blsp-spelling-error">cop</span> de <span id="SPELLING_ERROR_80" class="blsp-spelling-error">martell</span> sobre el <span id="SPELLING_ERROR_81" class="blsp-spelling-error">mateix</span>, <span id="SPELLING_ERROR_82" class="blsp-spelling-error">per</span> si no quedaba clara la <span id="SPELLING_ERROR_83" class="blsp-spelling-error">posició</span> <span id="SPELLING_ERROR_84" class="blsp-spelling-error">dels</span> <span id="SPELLING_ERROR_85" class="blsp-spelling-error">neoliberals</span> d’<span id="SPELLING_ERROR_86" class="blsp-spelling-error">aquest</span> <span id="SPELLING_ERROR_87" class="blsp-spelling-error">païs</span>.<br /><span id="SPELLING_ERROR_88" class="blsp-spelling-error">Per</span> si no <span id="SPELLING_ERROR_89" class="blsp-spelling-error">hi</span> ha <span id="SPELLING_ERROR_90" class="blsp-spelling-error">prou</span>, <span id="SPELLING_ERROR_91" class="blsp-spelling-error">comencen</span> les amenaces –no se m’<span id="SPELLING_ERROR_92" class="blsp-spelling-error">acudeix</span> <span id="SPELLING_ERROR_93" class="blsp-spelling-error">millor</span> <span id="SPELLING_ERROR_94" class="blsp-spelling-error">nom</span>- a la <span id="SPELLING_ERROR_95" class="blsp-spelling-error">seguretat</span> <span id="SPELLING_ERROR_96" class="blsp-spelling-error">dels</span> que <span id="SPELLING_ERROR_97" class="blsp-spelling-error">confian</span> la <span id="SPELLING_ERROR_98" class="blsp-spelling-error">seva</span> <span id="SPELLING_ERROR_99" class="blsp-spelling-error">salut</span> a la <span id="SPELLING_ERROR_100" class="blsp-spelling-error">sanitat</span> pública, <span id="SPELLING_ERROR_101" class="blsp-spelling-error">anunciant</span> <span id="SPELLING_ERROR_102" class="blsp-spelling-error">retallades</span> a <span id="SPELLING_ERROR_103" class="blsp-spelling-error">cop</span> de <span id="SPELLING_ERROR_104" class="blsp-spelling-error">destral</span> que <span id="SPELLING_ERROR_105" class="blsp-spelling-error">neguiteixen</span> les persones que la <span id="SPELLING_ERROR_106" class="blsp-spelling-error">utilitzan</span>.<br />La <span id="SPELLING_ERROR_107" class="blsp-spelling-error">contestació</span> que ha <span id="SPELLING_ERROR_108" class="blsp-spelling-error">generat</span> en <span id="SPELLING_ERROR_109" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_110" class="blsp-spelling-error">treballadors</span> de la <span id="SPELLING_ERROR_111" class="blsp-spelling-error">sanitat</span>, <span id="SPELLING_ERROR_112" class="blsp-spelling-error">siguin</span> <span id="SPELLING_ERROR_113" class="blsp-spelling-error">metges</span>, <span id="SPELLING_ERROR_114" class="blsp-spelling-error">enfermers</span> o d’<span id="SPELLING_ERROR_115" class="blsp-spelling-error">altres</span> <span id="SPELLING_ERROR_116" class="blsp-spelling-error">treballadors</span> de <span id="SPELLING_ERROR_117" class="blsp-spelling-error">serveis</span> <span id="SPELLING_ERROR_118" class="blsp-spelling-error">auxiliars</span> o <span id="SPELLING_ERROR_119" class="blsp-spelling-error">profesions</span> <span id="SPELLING_ERROR_120" class="blsp-spelling-error">sanitaries</span> <span id="SPELLING_ERROR_121" class="blsp-spelling-error">mereix</span> ser <span id="SPELLING_ERROR_122" class="blsp-spelling-error">recolçada</span> <span id="SPELLING_ERROR_123" class="blsp-spelling-error">pels</span> <span id="SPELLING_ERROR_124" class="blsp-spelling-error">usuaris</span> de la <span id="SPELLING_ERROR_125" class="blsp-spelling-error">sanitat</span> pública. La <span id="SPELLING_ERROR_126" class="blsp-spelling-error">seva</span> <span id="SPELLING_ERROR_127" class="blsp-spelling-error">salut</span> <span id="SPELLING_ERROR_128" class="blsp-spelling-error">pot</span> <span id="SPELLING_ERROR_129" class="blsp-spelling-error">veures</span> <span id="SPELLING_ERROR_130" class="blsp-spelling-error">poc</span> <span id="SPELLING_ERROR_131" class="blsp-spelling-error">atesa</span> i <span id="SPELLING_ERROR_132" class="blsp-spelling-error">agreujada</span> <span id="SPELLING_ERROR_133" class="blsp-spelling-error">per</span> aquestes <span id="SPELLING_ERROR_134" class="blsp-spelling-error">politiques</span> <span id="SPELLING_ERROR_135" class="blsp-spelling-error">neoliberals</span>.<br /><span id="SPELLING_ERROR_136" class="blsp-spelling-error">Però</span> <span id="SPELLING_ERROR_137" class="blsp-spelling-error">vull</span> continuar de <span id="SPELLING_ERROR_138" class="blsp-spelling-error">moment</span> <span id="SPELLING_ERROR_139" class="blsp-spelling-error">parlant</span> <span id="SPELLING_ERROR_140" class="blsp-spelling-error">dels</span> <span id="SPELLING_ERROR_141" class="blsp-spelling-error">impostos</span>. En <span id="SPELLING_ERROR_142" class="blsp-spelling-error">paguem</span> <span id="SPELLING_ERROR_143" class="blsp-spelling-error">prous</span>, <span id="SPELLING_ERROR_144" class="blsp-spelling-error">però</span> <span id="SPELLING_ERROR_145" class="blsp-spelling-error">aixó</span> no <span id="SPELLING_ERROR_146" class="blsp-spelling-error">ens</span> <span id="SPELLING_ERROR_147" class="blsp-spelling-error">hauria</span> d’espantar. El <span id="SPELLING_ERROR_148" class="blsp-spelling-error">dret</span> de <span id="SPELLING_ERROR_149" class="blsp-spelling-error">ciutadania</span> <span id="SPELLING_ERROR_150" class="blsp-spelling-error">parteix</span> de la base de que <span id="SPELLING_ERROR_151" class="blsp-spelling-error">tots</span> <span id="SPELLING_ERROR_152" class="blsp-spelling-error">contribuïm</span> al <span id="SPELLING_ERROR_153" class="blsp-spelling-error">manteniment</span> d’una <span id="SPELLING_ERROR_154" class="blsp-spelling-error">societat</span> que <span id="SPELLING_ERROR_155" class="blsp-spelling-error">compartim</span>, <span id="SPELLING_ERROR_156" class="blsp-spelling-error">uns</span> <span id="SPELLING_ERROR_157" class="blsp-spelling-error">amb</span> <span id="SPELLING_ERROR_158" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_159" class="blsp-spelling-error">possibilitats</span> que d’<span id="SPELLING_ERROR_160" class="blsp-spelling-error">altres</span>, <span id="SPELLING_ERROR_161" class="blsp-spelling-error">però</span> que <span id="SPELLING_ERROR_162" class="blsp-spelling-error">tots</span> <span id="SPELLING_ERROR_163" class="blsp-spelling-error">plegats</span> <span id="SPELLING_ERROR_164" class="blsp-spelling-error">sumem</span> <span id="SPELLING_ERROR_165" class="blsp-spelling-error">per</span> que <span id="SPELLING_ERROR_166" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_167" class="blsp-spelling-error">serveis</span> <span id="SPELLING_ERROR_168" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_169" class="blsp-spelling-error">necessaris</span> e <span id="SPELLING_ERROR_170" class="blsp-spelling-error">importants</span> <span id="SPELLING_ERROR_171" class="blsp-spelling-error">arribin</span> a <span id="SPELLING_ERROR_172" class="blsp-spelling-error">tothom</span>.<br />Al sentir <span id="SPELLING_ERROR_173" class="blsp-spelling-error">els</span> “<span id="SPELLING_ERROR_174" class="blsp-spelling-error">plors</span>” de <span id="SPELLING_ERROR_175" class="blsp-spelling-error">gent</span> <span id="SPELLING_ERROR_176" class="blsp-spelling-error">amb</span> <span id="SPELLING_ERROR_177" class="blsp-spelling-error">diners</span> sobre el <span id="SPELLING_ERROR_178" class="blsp-spelling-error">volum</span> d’<span id="SPELLING_ERROR_179" class="blsp-spelling-error">impostos</span> que paguen, <span id="SPELLING_ERROR_180" class="blsp-spelling-error">sempre</span> <span id="SPELLING_ERROR_181" class="blsp-spelling-error">dic</span> “<span id="SPELLING_ERROR_182" class="blsp-spelling-error">molts</span> <span id="SPELLING_ERROR_183" class="blsp-spelling-error">voldrien</span> <span id="SPELLING_ERROR_184" class="blsp-spelling-error">plorar</span> <span id="SPELLING_ERROR_185" class="blsp-spelling-error">amb</span> el <span id="SPELLING_ERROR_186" class="blsp-spelling-error">seus</span> <span id="SPELLING_ERROR_187" class="blsp-spelling-error">ulls</span>” <span id="SPELLING_ERROR_188" class="blsp-spelling-error">però</span> no poden.<br />El tema no <span id="SPELLING_ERROR_189" class="blsp-spelling-error">és</span> pagar <span id="SPELLING_ERROR_190" class="blsp-spelling-error">més</span> o <span id="SPELLING_ERROR_191" class="blsp-spelling-error">menys</span> <span id="SPELLING_ERROR_192" class="blsp-spelling-error">impostos</span>, cal pagar <span id="SPELLING_ERROR_193" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_194" class="blsp-spelling-error">justs</span>. <span id="SPELLING_ERROR_195" class="blsp-spelling-error">Però</span> <span id="SPELLING_ERROR_196" class="blsp-spelling-error">com</span> s’administren? <span id="SPELLING_ERROR_197" class="blsp-spelling-error">És</span> la gran <span id="SPELLING_ERROR_198" class="blsp-spelling-error">incògnita</span> i es en <span id="SPELLING_ERROR_199" class="blsp-spelling-error">aquest</span> <span id="SPELLING_ERROR_200" class="blsp-spelling-error">punt</span> <span id="SPELLING_ERROR_201" class="blsp-spelling-error">on</span> <span id="SPELLING_ERROR_202" class="blsp-spelling-error">caldria</span> una <span id="SPELLING_ERROR_203" class="blsp-spelling-error">forta</span> <span id="SPELLING_ERROR_204" class="blsp-spelling-error">concienciació</span> i <span id="SPELLING_ERROR_205" class="blsp-spelling-error">contestació</span> social sobre l’<span id="SPELLING_ERROR_206" class="blsp-spelling-error">abús</span> que es <span id="SPELLING_ERROR_207" class="blsp-spelling-error">pot</span> <span id="SPELLING_ERROR_208" class="blsp-spelling-error">fer</span> – i que <span id="SPELLING_ERROR_209" class="blsp-spelling-error">molts</span> <span id="SPELLING_ERROR_210" class="blsp-spelling-error">cops</span> es fa – de tirar <span id="SPELLING_ERROR_211" class="blsp-spelling-error">ma</span> del <span id="SPELLING_ERROR_212" class="blsp-spelling-error">pressupost</span> <span id="SPELLING_ERROR_213" class="blsp-spelling-error">públic</span> <span id="SPELLING_ERROR_214" class="blsp-spelling-error">per</span> <span id="SPELLING_ERROR_215" class="blsp-spelling-error">finalitats</span> <span id="SPELLING_ERROR_216" class="blsp-spelling-error">socialment</span> <span id="SPELLING_ERROR_217" class="blsp-spelling-error">inacceptables</span> i que de <span id="SPELLING_ERROR_218" class="blsp-spelling-error">ben</span> segur <span id="SPELLING_ERROR_219" class="blsp-spelling-error">cadascú</span> té alguna al <span id="SPELLING_ERROR_220" class="blsp-spelling-error">cap</span>. I aquí si que no <span id="SPELLING_ERROR_221" class="blsp-spelling-error">podem</span> <span id="SPELLING_ERROR_222" class="blsp-spelling-error">seure</span> a <span id="SPELLING_ERROR_223" class="blsp-spelling-error">veure</span> <span id="SPELLING_ERROR_224" class="blsp-spelling-error">com</span> <span id="SPELLING_ERROR_225" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_226" class="blsp-spelling-error">partits</span> <span id="SPELLING_ERROR_227" class="blsp-spelling-error">redreçan</span> <span id="SPELLING_ERROR_228" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_229" class="blsp-spelling-error">seus</span> <span id="SPELLING_ERROR_230" class="blsp-spelling-error">errors</span> (¿), <span id="SPELLING_ERROR_231" class="blsp-spelling-error">ja</span> que <span id="SPELLING_ERROR_232" class="blsp-spelling-error">són</span> el <span id="SPELLING_ERROR_233" class="blsp-spelling-error">veritable</span> <span id="SPELLING_ERROR_234" class="blsp-spelling-error">tap</span> <span id="SPELLING_ERROR_235" class="blsp-spelling-error">per</span> evitar <span id="SPELLING_ERROR_236" class="blsp-spelling-error">redreçar</span> <span id="SPELLING_ERROR_237" class="blsp-spelling-error">aquest</span> <span id="SPELLING_ERROR_238" class="blsp-spelling-error">concepte</span> de <span id="SPELLING_ERROR_239" class="blsp-spelling-error">democràcia</span> <span id="SPELLING_ERROR_240" class="blsp-spelling-error">patrimonialitzada</span> que <span id="SPELLING_ERROR_241" class="blsp-spelling-error">ens</span> <span id="SPELLING_ERROR_242" class="blsp-spelling-error">manté</span> <span id="SPELLING_ERROR_243" class="blsp-spelling-error">encotillats</span> <span id="SPELLING_ERROR_244" class="blsp-spelling-error">ja</span> fa <span id="SPELLING_ERROR_245" class="blsp-spelling-error">massa</span> <span id="SPELLING_ERROR_246" class="blsp-spelling-error">anys</span>. A la <span id="SPELLING_ERROR_247" class="blsp-spelling-error">transició</span> de la dictadura a la <span id="SPELLING_ERROR_248" class="blsp-spelling-error">democràcia</span> es va <span id="SPELLING_ERROR_249" class="blsp-spelling-error">començar</span> el <span id="SPELLING_ERROR_250" class="blsp-spelling-error">disseny</span> de la cotilla.<br /><span id="SPELLING_ERROR_251" class="blsp-spelling-error">Però</span> no <span id="SPELLING_ERROR_252" class="blsp-spelling-error">hi</span> ha res d’<span id="SPELLING_ERROR_253" class="blsp-spelling-error">impossible</span>, <span id="SPELLING_ERROR_254" class="blsp-spelling-error">poc</span> a <span id="SPELLING_ERROR_255" class="blsp-spelling-error">poc</span> cal <span id="SPELLING_ERROR_256" class="blsp-spelling-error">construïr</span> la <span id="SPELLING_ERROR_257" class="blsp-spelling-error">democràcia</span> en <span id="SPELLING_ERROR_258" class="blsp-spelling-error">paral</span>.<span id="SPELLING_ERROR_259" class="blsp-spelling-error">lel</span> i presionar <span id="SPELLING_ERROR_260" class="blsp-spelling-error">per</span> que es <span id="SPELLING_ERROR_261" class="blsp-spelling-error">produeixin</span> <span id="SPELLING_ERROR_262" class="blsp-spelling-error">els</span> <span id="SPELLING_ERROR_263" class="blsp-spelling-error">canvis</span> que <span id="SPELLING_ERROR_264" class="blsp-spelling-error">portin</span> a <span id="SPELLING_ERROR_265" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_266" class="blsp-spelling-error">progrés</span>, <span id="SPELLING_ERROR_267" class="blsp-spelling-error">més</span> justicia, <span id="SPELLING_ERROR_268" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_269" class="blsp-spelling-error">igualtat</span> d’<span id="SPELLING_ERROR_270" class="blsp-spelling-error">oportunitats</span>, <span id="SPELLING_ERROR_271" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_272" class="blsp-spelling-error">seguretat</span> i <span id="SPELLING_ERROR_273" class="blsp-spelling-error">més</span> <span id="SPELLING_ERROR_274" class="blsp-spelling-error">llibertat</span>. I <span id="SPELLING_ERROR_275" class="blsp-spelling-error">aixó</span> cal <span id="SPELLING_ERROR_276" class="blsp-spelling-error">creure</span>.<span id="SPELLING_ERROR_277" class="blsp-spelling-error">ho</span> <span id="SPELLING_ERROR_278" class="blsp-spelling-error">amb</span> <span id="SPELLING_ERROR_279" class="blsp-spelling-error">il</span>.<span id="SPELLING_ERROR_280" class="blsp-spelling-error">lusió</span> <span id="SPELLING_ERROR_281" class="blsp-spelling-error">per</span> <span id="SPELLING_ERROR_282" class="blsp-spelling-error">puguer</span> frenar l'acceleració de la <span id="SPELLING_ERROR_283" class="blsp-spelling-error">marxa</span> <span id="SPELLING_ERROR_284" class="blsp-spelling-error">enrera </span>.</em></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-9574765467285347872010-12-30T22:26:00.003+00:002010-12-30T22:57:30.442+00:00Amb el nou govern, podem albirar una època d’enlairament econòmic ??<div align="justify"><span style="color:#330099;">Es la pregunta que una important quantitat de ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens estem fent.<br />Tant punt he pogut llegir alguns comentaris en el diari, concretament el diari ARA, aportant unes pinzellades dels dos consellers que han de pilotar l’enlairament econòmic, les preguntes m’han vingut.<br />Cal considerar que sota la gran capa de Catalunya, s’aixopluguen una sensibilitat molt estesa envers el respecte que de vegades no ens tenen, però també interessos diferents que, de no ser ben gestionats políticament poden fracturar la cohesió social i tenir dues Catalunyes dins d’uns anys. De fet, ja s’ha començat aquesta deriva tot veient l’eleva’t índex de pobresa. De persones, de persones repeteixo, que les passen molt "canutes" per sobreviure. I no sols em refereixo a vídues o pensionistes, sinó també a gent que encara té un sou suat en una empresa, sigui pròpia o aliena.<br />I aquí es on la sabata comença a estrènyer<br />Les receptes i comentaris dels consellers d’economia i del d’empresa em deixen perplex, ja que proposen abandonar apriorismes ideològics i recórrer a formules que per els joves d’avui els hi pot semblar el meravellós soroll dels picarols del trineu de Santa Claus.<br />Construir una societat amb apriorismes ideològics, es una condició humana irrenunciable. Cadascú te els seus d’apriorismes. Però des de que la revolució francesa va fixar les idees de “Llibertat. Igualtat i Fraternitat”, aquestes idees són la base apriorística de moltes persones a Catalunya. I sense cap por al ridícul, m’atreveixo a dir que la majoria de catalans i catalanes hi combreguem amb elles. I estimem la Catalunya de tots, sense excloure ningú i amb oportunitats suficients per qui vulgui bregar.<br />La conclusió, expressada pel conseller d’empresa, de que el subsidi d’atur no incentiva als aturats a buscar feina és un apriorisme massa vegades cantat pels cors del liberalisme més tronat de la història.<br />La gent normal, que som la majoria, volem viure amb certes condicions de seguretat i entre elles la econòmica. No volem ser rics. No ens motiva l’acumulació de diners al banc, al paradís fiscal o sota la rajola. No li podem dir a ningú honestament, i encara menys als joves, conformat amb menys subsidi (si es que el tenen) i que la família t’aguanti o t’ajudi fins que trobis un lloc de feina. Això insulta la intel·ligència. Aquestes receptes es poden penjar al ganxo de la comuna.<br />Vostès, consellers, són màsters d’economia, econometria i estadístiques. Aquestes receptes, saben prou bé que porten a l’empobriment dels salaris i per tant a vendre la capacitat de treball i la intel·ligència a preu més barat als que tallen el bacallà al mercat, els que de ben segur es faran mes rics.<br />Això genera “per se” llocs de feina per algú ?. Cap ni un, o molt pocs. I això es per que el que cal es desenvolupar politiques de autèntic desenvolupament econòmic, creant noves empreses, cercant els agents adients a casa o a fora que tinguin sentit econòmic, però que no perdin de vista el sentit social que ha de tenir una empresa. I caldrà prendre mides per mobilitzar els capitals especulatius del país i donar-li l’únic sentit honest que poden tenir que es contribuir desenvolupar aquest país.<br />Entretant, haurem de mantenir l’ull obert per que, arrossegats per les apriorístiques corrents lliberal, no ens portin a la majoria a una vida més pobra, insegura i plena de neguit. </span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-47335388762041393752010-12-30T21:26:00.002+00:002010-12-30T22:01:47.779+00:00EMPRENYAT AMB ELS INFORMATIUS DE TV3<div align="justify">Aprecio la qualitat informativa en general dels informatius de TV3.</div><div align="justify">Però avui, veient les notices del vespre, m'he emprenyat de debó amb el comentari que han fet al presentar la noticia sobre la presentació d'un estudi sobre el terrorisme a Catalunya que s'ha fet public.</div><div align="justify">Del següent e-correo que he enviat amb la meva queixa a TV3 es pot entendre el motiu de la empreyamenta.</div><br /><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">"Telenoticies Vespre del 30/12/2010.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">Informació sobre la presentació de l'estudi sobre el Terrorisme a Catalunya.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;"></span></em> </div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">La comentarista va fer una presentació dels fets de l'incendi de la sala La Scala de Barcelona, fent l'afirmació de que va ser una acció terrorista duta a terme per un escamot del sindicat CNT.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">Aquesta afirmació representa que la decissió d'aquesta desgraciada acció va ser responsabilitat de la organització sindical esmentada.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">LLegint tot el procés com es va produir, caldria objectivar la informació acuradament:</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">- L'escamot responsable de l'ncendi mai no segui cap instrucció o decissió de la organització sindical. Per tant no es correcte dir que era un escamot de la CNT.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">- Els infortunats treballadors que perderen la vida, eran membres afilitas al Sindicat de l'espectacle de la mateixa organització sindical.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">- Amb processos posteriors va quedar evidenciat que un dels instigadors dels eixelebrats que van calar foc, era un confident policial de cognom Gambin.<br /></span></div></em><div align="justify"><em><span style="color:#000099;">Entenc que el prestigi de la qualitat informativa de TV3, requereix presentar aquesta informació amb una major objectivitat, per respecte a la veritat histórica i al dret de les persones de tenir una informació objectiva.<br />Cordialment "</span></em></div><div align="justify"> </div><div align="justify">En el moment históric que es va produir l'atentat a La Scala, la CNT era una incomoditat pels que van pactar la transició espanyola.</div><div align="justify">Calia apartarla del camí i ho van fer a conciència els cervells, els instigadors i els executors del montatge de l'atentat.</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-40283673642529113812009-10-31T21:48:00.001+00:002009-10-31T21:53:22.628+00:00ENS CAL REFLEXIÓ I ACCIÓ PER LA REGENERACIÓ<div align="justify"><span style="font-family:arial;">La ràbia i la sensació d’impotència em consumeixen. El quadro es esfereïdor. Pares de la pàtria catalana, pares del socialisme, pares de la pàtria espanyola, tots plegats al voltant de la mateixa filosofia existencial, i que em perdonin els filòsofs, la filosofia del rapinyaire. La filosofia del “pelotazo”, la filosofia de l’atracament amb l’arma de la influència, la filosofia d’atracar amb l’arma de la prevaricació que possibilita la posició de poder, la filosofia d’atracar i d'apropiar.se dels diners que mai han suat, despullant les institucions públiques que es mantenen amb els diners de tots, diners que surten principalment de l’esforç i neguits dels que treballem de debò cada dia, tant si ho fem a la nostra empresa o a la d’altri o a les institucions públiques o privades.<br /><br />Els anarquistes de casa sempre han proclamat “el poder corrompeix”. No els hi podem discutir. Ës clar que tothom no és corrompible i molta bona gent encara podem trobar a la política, moltes vegades apartada de posicions que per la seva honestedat podrien molestar futurs negocis. També és clar que hi ha qui apareix catapultat a la política sense conèixer els mèrits personals ni les idees que haurien de ser el suport dels seus projectes polítics. Apareixen de cop i volta, com els bolets, amb passats tèrbols, però amb posició de tribuna o primera fila. De vegades, em pregunto el per què de situacions que semblen a primer cop d’ull estrambòtiques, estranyes fins i tot pels que, amb força mal d’estòmac, han de donar suports als nous apareguts.<br /><br />Com pot ser que un senyor que viu a la part alta de Barcelona –això no és vergonyós “per se”– hagi estat promogut pels dirigents del seu partit a alcalde de Santa Coloma de Gramanet? Santa Coloma és una ciutat amb molta gent, i preparada, i treballadora i de ben segur amb molta honradesa. Quines arts de la política han portat, doncs, a l’alcalde ara empresonat a regir el destí municipal?. És una pregunta que em neguiteja perquè em porta a pensar si la trama del “pelotazo” té caps o tentacles fora de Santa Coloma i l’alcalde empresonat és un soci catapultat amb la finalitat de garantir el negoci? Hi ha gent que porta massa anys instal·lats, gairebé soldats, a les cadires d’institucions públiques i de partits polítics. Això els hi permet d’estendre xarxes d’influències, comprar moltes febles voluntats predisposades i manegar molts negocis.<br /><br />Quan en Pasqual Maragall va deixar anar amb força claredat el tema del 3 % al Parlament de Catalunya, el cap opositor es va ofendre molt, però de les mateixes files d’en Maragall van sortir en veu baixa critiques per aquesta agosarada afirmació. La realitat no el desmenteix, pot ser es va quedar curt amb el 3%. Però en ell el van apartar, feia nossa.<br /><br />Si mirem els pares de la pàtria catalana, els de la casa comú, han estat càrrecs importants dels governs d’en Pujol. Grans amants de Catalunya i de la catalanitat, però pel damunt de tot enamorats de la seva cobdícia i dels diners de les butxaques dels demés. L’altra catalanòfil o catalanista o el que sigui, en Millet, comportant.se com amo i senyor del Palau de la música catalana i en nom d’aquest patriòtic i noble art buidant les butxaques de la bona gent que de debò estima la música, el Palau i Catalunya.<br /><br />Tot plegat, em porta a diferents conclusions, però crec que la més important és la de la necessitat de regeneració moral de la societat. Però també cal que als partits polítics entri aire fresc, sense demanar permís, cal que els mandats polítics es limitin a vuit anys i que la llei electoral deixi de ser una cotilla i es democratitzi.<br /><br />Podem dir que al menys la democràcia ha possibilitat la independència judicial i aquesta és la que ha actuat portant els “xoriços” al lloc que els hi pertoca. El cas d’en Millet si que no ho entenc. Pot ser el jutge està pressionat per que el “xoriço” estigui al carrer i encara rient?<br /><br />Molts som els qu’entenem que la reflexió, fer.se preguntes, cercar respostes i discutir.les, poc a poc ferà que aquesta marxa negativa es redressi, hi ho haurem de fer caigui qui caigui, sense contemplacions.</span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-59166105814382171442009-09-06T11:40:00.001+01:002009-09-06T11:43:16.060+01:00¡Ceremonia a coro de la canción del olvido!<div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:130%;">¡Pobrecitos! Qué dura les ha puesto la vida nuestra insuficiente democracia.<br />Los persigue la policía, los jueces, los fiscales. Solo les falta los funcionarios de prisiones. Serán las víctimas injustas de la democracia y de la prepotencia del partido gobernante. Y colorín colorado, al parecer el cuento no se ha acabado.<br />Si la memoria me es fiel, la frase “estoy en política para hacerme rico” se le adjudicó a un ciudadano llamado Zaplana, adscrito al P.P. Fue presidente de la Generalitat Valenciana, fue ministro bajo la batuta de Aznar, sigue en la vida política y posiblemente todavía mantiene enarbolado su estandarte con la misma màxima política inscrita en letras de oro y brillantes.<br />La escuela quedó en Valencia, donde los hados filantrópicos proveen de costosas ropas y oropeles al humilde e inmaculado presidente Camps. Solamente por ser guapo y elegante, ¡que bendición!. Ël no se ha de preocupar de las minucias, ya tiene quien le auxilia en el manejo de las facturas y de sus cuentas. ¡Cochino dinero!, mejor no ensuciarse y concentrarse en servir a los votantes.<br />La actuación de un tal apellidado Fabra en Castellón, pareció una clase magistral empírica de como se sirve desinteresadamente a la ciudadanía. Alumnos preclaros no han faltado y han obtenido el master con nota sobresaliente.<br />¿De que me suena Gürtel? Y “El bigotes” y fastuosas bodas casi monárquicas. No es ninguna conspiración. Todos son buenos “amiguetes” del alma, o al menos de “cerca del corazón”, pero en la chaqueta.<br />Los esperanzados o desesperanzados – a saber- espías de Madrid, ¿en qué cajón del olvido lo han archivado?. ¿Todavía intentan poner un candado en el más profundo del último baúl del rincón en el desván?.<br />Y por fin, el angelical y atemperado alcalde de Madrid rompe una lanza en pro de la democracia, de la justicia, de la verdad. Ha pedido que el gobierno demuestre que no ha habido escuchas telefónicas al P.P. o a sus inocentes miembros profusamente salpicados por tantos dimes y diretes de los policías, de los jueces y de los fiscales y filtradores de informaciones. Hay que cantar con el mismo coro, Ruiz Gallardón como tenor, sin desafinar ni en una sola nota y con la misma letra. ¡Qué gloriosa armonía!<br />¿Es un cuento que se podría titular “ceremonia a coro de la canción del olvido”? o ¿hablamos de un sainete cuasi cómico con la intención de convertir en víctimas a quienes la justicia investiga, se supone que con razonables y sólidos motivos?. ¿Y pretenden que convirtamos al gobierno actual en los malos y los conspiradores del contubernio anti P.P.,incluso hasta es posible que sea el contubernio rojo.separatista y judeo-masónico necesario para las ocasiones?<br />¡Acaben ya la farsa!, ya no van a nacer más ovejas en su rebaño. Hay lo que hay. Aprovechen la gripe para introducir profilácticas vacunas en su cuerpo enfermo. Afrontarlo es lo que toca, aunque pueda ser duro, en bien de la democracia, en bien de todos los españoles que, además, en su boca parecen más españoles que nunca jamás. Por cierto, que muchos españoles mantenemos con letras que no son de oro La Honestidad, El Trabajo, La Justicia, La Verdad en nuestros humildes y anónimos estandartes personales. Quien lo quiera enarbolar, solo tiene que creérselo.</span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-77329698968835318732009-08-21T10:20:00.002+01:002009-08-21T10:43:20.046+01:00EL LABERINT DEL BARRI CENTRE<div align="justify">Malgrat els canvis de persones en el cartipaç polític municipal, hi ha comportaments que no hi ha manera que millorin en alguns funcionaris d'aquest ajuntament.</div><div align="justify">Quantitat de vegades - i per raons incògnites moltes - ha estat prohibit el trànsit motoritzat per carrers del poble. Bastantes vegades als carrers Jaume I, Reverend Cullell i Joan Bardina. Les senyals de trànsit prohibint o bé obligant a marxar en una direcció han estat les úniques informacions pels conductors. I els conductors s'han tingut que espabilar donant voltes pel poble per tal de sortir a l'exterior de la vila o per accedir a llocs a on podian accedir normalment.</div><div align="justify">Ara hi ha un nombre d'obres públiques simultànees al Barri Centre i s'ha complicat el trànsit de vehicles de tal forma que cal aplicar-se al joc del laberint per poder arribar a la porta de casa. Això sí, indicacions clares ?, no n'he vist cap ni una. He pogut voltar pel casc antic i al final, després de dues voltes pel barri he accedit al portal de casa.</div><div align="justify">Es bó, amb seguretat, que les obres públiques es facin si han de millorar la estètica, el trànsit i la comoditat dels veins, sigui a peu o amb cotxe. Però es inacceptable marejar a la gent sense indicacions clares, entenedores sobre les rutes alternatives recomanades o aconsellables.</div><div align="justify">La manca de sensibilitat - respecte també ? - dels funcionaris responsables és prou evident. Ho ha estat abans i ho segueix estant ara. Els canvis de comportament i reciclatge dels funcionaris és responsabilitat dels polítics. Cal aplicar-se a la bona feina i servei de debò al ciutadà. </div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-27124978552122489082009-01-25T15:12:00.001+00:002009-01-25T15:14:44.540+00:00CONDOL PELS NENS DEL BASE-BALL<a href="http://2.bp.blogspot.com/_sBU_KpAJT3g/SXyB02scA6I/AAAAAAAAAB8/mxsiEDGazHA/s1600-h/dol.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295250006915941282" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 260px; CURSOR: hand; HEIGHT: 260px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_sBU_KpAJT3g/SXyB02scA6I/AAAAAAAAAB8/mxsiEDGazHA/s320/dol.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-55275410618684841232008-11-23T19:42:00.005+00:002008-11-23T19:56:12.140+00:00Obama: L'haguéssim votat si fora possible ???<div align="justify"><em><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;">Ja tocava el punt final al darrer període de govern republicà als Estats Units d’Amèrica. Es difícil preveure que el sistema polític dels EE.UU. modifiqui l’alternança entre els dos grans partits, el Demòcrata i el Republicà. Hi ha terceres vies, però la seva capacitat de mobilització social hores d’ara és molt minsa i per tant sense possibilitats de ser influent en la marxa de la política d’aquest país.<br />Es un país especial, on l’exercici del dret de vot no és tant senzill com ho tenim a les nostres contrades europees. L’abstenció és alta ja que cal fer registres previs de votants i això és enotjós i complicat per molta gent que no hi creu en el “somni americà” i que no té una esperança de justícia o “benestar social” tal com ho entenem a Europa, tot i les diferències entre els diferents països de la Unió Europea.<br />Malgrat tot, la victòria de <a href="http://my.barackobama.com/page/content/espanol">Barack Obama </a>obre esperances arreu del món. En primer terme entre la mateixa gent dels EE.UU. que espera millores socials de la mà d’un home que va dedicar part de la seva vida a fer d’advocat de la gent necessitada. Això, si més no, ha tingut que deixar una empremta a la persona que ha compartit les dures situacions de moltes famílies i , per tant, genera expectatives per aquesta gent. Aquest pensament ha motivat moltes decisions personals cap el vot demòcrata.<br />La classe mitja dels EE.UU. és també molt determinant del resultat i sembla que ha perdut la confiança en els republicans. El període republicà de G. Bush es tanca amb una situació de dues guerres a Irak i Afganistan, sense albirar encara una sortida honrosa d’aquesta situació. Mentre, els joves americans hi perden la vida en aquests països.<br />La situació econòmica s’ha vist que ha degenerat de manera traumàtica i en nom de la “llibertat dels mercats”. Idea aquesta que encara defensa en Bush fins les darreres conseqüències, malgrat que està tirant mà de la caixa de tothom – la caixa de l’estat. Guantánamo i el flagrant atac contra els drets bàsics de les persones és un altre capítol de les polítiques dels republicans que ha posat al descobert la seva manca de principis sense cap mena de vergonya.<br />Tot això ha portat també a la pèrdua de prestigi internacional dels EE.UU. I a molts llocs del planeta també s’han obert esperances per redreçar la situació política i econòmica del mon. Els EE.UU. és encara un país que pel seu potencial econòmic i militar lidera la marxa internacional de la política i l’economia i és molta la gent que hi confia que Barack Obama serà capaç de pilotar un canvi de rumb que possibiliti un món més habitable.Evidentment, Barack Obama no és socialista, però sembla que és més social que el Partit Republicà i que prou gent del Partit Demòcrata. I també sembla que el seu tarannà, el d'Obama, està edificat sobre principis socials i democràtics. Desitjo sort i encert a tot el poble d’EE.UU.</span></em></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-21497847638500181862008-11-16T11:05:00.002+00:002008-11-16T11:07:14.074+00:00HA LLEGADO EL MOMENTO ¡CLAUSUREMOS EL CASINO FINANCIERO!<div align="justify"><em><span style="font-family:arial;">Comunicado de ATTAC sobre la crisis financiera y las alternativas democráticas “¡Desarmemos los mercados!”. Este eslogan se acuñó cuando se fundó Attac en 1998.En la actualidad, el mundo rico se encuentra en medio de una crisis, la más grave esde la Gran Depresión de 1929. El desplome de septiembre de 2008 en Wall Street marca el fin de un periodo histórico: el sistema del capitalismo financiero se ha hundido<br />Ha llegado el momento ¡Clausuremos el casino financiero!<br /><br />Comunicado de ATTAC sobre la crisis financiera y las alternativas democráticas<br /><br />“¡Desarmemos los mercados!”. Este eslogan se acuñó cuando se fundó Attac en 1998, con el trasfondo del derrumbe financiero en Asia Oriental. Desde entonces, hemos sido testigos de otras crisis desencadenadas por los mercados financieros: en Rusia, Brasil, Turquía, Argentina y el estallido de la burbuja de la “Nueva Economía” en 2001.<br /><br />En la actualidad, el mundo rico se encuentra en medio de una crisis, la más grave esde la Gran Depresión de 1929. El desplome de septiembre de 2008 en Wall Street marca el fin de un periodo histórico: el sistema del capitalismo financiero -un sistema guiado por la sola búsqueda del máximo beneficio- se ha hundido. Se ha destruido a sí mismo como resultado de sus propias e inherentes contradicciones. Las ondas del shock financiero están llegando a la economía real.<br /><br />EE.UU. ha entrado en recesión y la Unión Europea (UE) le sigue. Toda la economía global se verá afectada.<br /><br />La contracción de la actividad económica aumentará el desempleo y la desigualdad. Los asalariados sufrirán nuevas presiones para obtener más “flexibilidad en los mercados de trabajo”, esto es: salarios más bajos y menor protección social. La disminución de la demanda acumulada de los países ricos también alcanzará a las economías vulnerables del mundo en desarrollo y aumentará la pobreza. Los Objetivos del Milenio y los objetivos de un desarrollo mundial social y medioambientalmente sostenible quedarán completamente fuera de alcance.<br /><br />El derrumbe financiero y la recesión coinciden con un fuerte incremento en los precios el petróleoy de los alimentos, lo que ha provocado una severa crisis social en algunos países en desarrollo y revueltas por hambre. Ambas cosas, tanto el aumento de los precios de las materias primas como el de los alimentos, tienen múltiples causas. Pero una vez más la especulación de los hedge funds o fondos de cobertura, y otros inversores institucionales, ha contribuido considerablemente a alcanzar máximos en los precios y a la inestabilidad. El desencadenante de la crisis actual fue la excesiva concesión de hipotecas subprime a los propietarios norteamericanos, y los correspondientes procedimientos defectuosos de titulización con los que esos préstamos arriesgados fueron vendidos a instituciones financieras y propietarios en los EE.UU. y en todo el mundo. La subsiguiente ola de quiebras tuvo dramáticas consecuencias en instituciones financieras tales como los bancos de inversión y bancos comerciales minoristas, o los fondos de cobertura. Actualmente, el sector no financiero también está enormemente afectado. Las perspectivas económicas, sociales y medioambientales para 2009 son sombrías para buena parte del mundo.<br /><br />Pero se podría haber previsto. El derrumbe desgraciadamente confirma los pronósticos de expertos heterodoxos, como el Premio Nobel Joseph Stiglitz, los de Attac, los de los movimientos sociales y los de otros críticos. Incluso los supervisores sabían que el sistema estaba en riesgo, pero no hubo voluntad de actuar debido a la creencia hegemónica en la autorregulación de los mercados.<br /><br />Ahora, bajo la presión de la crisis, incluso la corriente mayoritaria de la comunidad financiera pide reformas. Sin embargo, estas propuestas no son lo bastante avanzadas desde el momento en que no abordan los problemas sistémicos que están tras la crisis. Van dirigidas principalmente al sector financiero y están orientadas hacia los problemas de estabilidad del sistema. Esto no es suficiente. El capitalismo financiero tiene también consecuencias desastrosas sobre la distribución de la riqueza y la democracia. Los banqueros piden la intervención del Estado pero esto significa socialización de las pérdidas mientras los beneficios se quedan en bolsillos privados. Las actuaciones de rescate por parte de EE.UU. con más de 700 mil millones –la mayor en la historia de la humanidad- y los paquetes de rescate en el Reino Unido, Alemania y otros países muestran claramente esta lógica. Cuando la comunidad financiera habla de reformas quiere decir, en el mejor de los casos, una puntual (re)regulación y gestión a corto plazo de la crisis, intentando mantener la deriva neoliberal y volviendo al negocio habitual pasado un breve tiempo.<br /><br />Lo que se necesita en interés de la gran mayoría de la gente son cambios reales hacia otro paradigma, donde las finanzas tienen que contribuir a la justicia social, la estabilidad económica y el desarrollo sostenible. No podemos permitirnos volver al statu quo anterior en los años venideros.<br /><br />La crisis no es el resultado de algunas circunstancias desafortunadas, ni puede reducirse a un fallo en la supervisión, en las agencias de calificación o al mal comportamiento de actores singulares. Tiene raíces sistémicas y por tanto pone en cuestión la estructura y los mecanismos del sistema en general.<br /><br />Los mercados financieros constituyen el centro y la fuerza conductora de la globalización. El sector financiero ha evolucionado hasta convertirse en dominante en la economía tras la introducción del sistema de tipos de cambio flotantes entre las divisas más importantes en 1973, la abolición de los controles de capital y la subsiguiente liberalización y desregulación de los mercados financieros y del sector financiero, incluyendo la creación de supervisores llamados independientes, pero en la práctica sujetos a una fuerte y exitosa presión del lobby del sector financiero. Desde entonces, el sector y los mecanismos financieros han experimentado una fase de rápida expansión: el volumen de activos financieros, de deuda y la búsqueda mundial de beneficios financieros han crecido a la par. Es importante recordar que la aguda aceleración de este proceso ocurrió tras las secuelas del 2001, cuando la economía norteamericana se recuperaba de la crisis de las punto-com, en particular el dramático aumento tanto de la deuda privada norteamericana (especialmente la de los hogares) como del creciente déficit exterior de este país, financiado por el resto del mundo.<br /><br />Estas tendencias unidas llevaron al establecimiento de un nuevo modelo económico, una nueva forma de capitalismo denominada por algunos globalización financiera, por otros capitalismo financiero y aún por otros capitalismo de accionistas. Comoquiera que se llame, una cosa está clara: mientras que antes los mercados financieros tenían un papel subordinado e instrumental respecto de la economía real, ahora esta relación se ha invertido. El poder de los “intereses financieros” sobre la economía “real” ha aumentado enormemente, subordinando todas las actividades económicas a obtener beneficios en los mercados financieros y creando instrumentos financieros para obtener beneficios sólo a través de los mercados financieros, fracasando a la vez en dar servicio a la producción y agricultura sostenibles, y al ahorro estable de los clientes “normales”. La lógica y la dinámica de la maximización del beneficio a corto plazo han penetrado en todos los poros de la vida social y económica. La perfecta movilidad del capital financiero, resultado de las políticas neoliberales, desempeña hoy día un papel crucial en el mundo económico. Crea una competición global no sólo entre empresas multinacionales, sino también entre naciones, entre sus sistemas fiscales y sociales, y entre trabajadores de distintas partes del planeta. Al crear una relación de fuerzas favorable a las grandes empresas respecto de sus trabajadores, este predominio del capital ha llevado a aumentar las desigualdades, a disminuir los niveles laborales, sociales y medioambientales, así como a la privatización de bienes y servicios públicos.<br /><br />En dos palabras, la “libertad” de los agentes financieros se ha extendido a costa de la gran mayoría del pueblo y ha llevado a actividades económicas que degradan el medio ambiente. El fracaso del este modelo nunca ha sido tan obvio como hoy en la crisis alimentaria, climática y energética. Este modelo, que ha sido apoyado por los gobiernos de todo el mundo, está completamente desacreditado. Por tanto, se deben extraer las evidentes consecuencias para que los decisores políticos y económicos reconduzcan este sistema financiero insostenible e injusto hacia las necesidades de la gente, la igualdad y la sostenibilidad .<br /><br />Se abre una ventana histórica de oportunidad. El que se consiga un verdadero cambio de rumbo dependerá de la presión de la opinión pública.<br /><br />Otro sistema financiero es posible: estabilidad y solidaridad por delante de los beneficios.<br /><br />Debido a la complejidad del actual sistema financiero, es imposible resolver sus problemas con un sólo instrumento. No hay un punto de apoyo arquimediano. Hace falta un conjunto de instrumentos. Sin embargo, ante los cientos de propuestas concretas que surgirán en el futuro inmediato, todas controvertidas, podemos definir algunos requisitos básicos que deben reunir dichas propuestas concretas para que sean aceptables como reformas emancipadoras:<br /><br />A. Cambios del sistema en vez de arreglos puntuales<br />Está demostrado que todo el sistema financiero en su formulación neoliberal es económicamente inestable e ineficiente así como perjudicial para la igualdad, el bienestar general y la democracia. Por tanto son necesarios cambios sistémicos. Uno de nuestros objetivos principales es romper los pilares del neoliberalismo, en particular la movilidad mundial del capital. Son inaceptables: tanto algunas medidas reguladoras que, protegiendo a los ricos, están dirigidas a mantener la acumulación de capital basada en activos financieros y la mera estabilidad financiera; como las reformas superficiales dirigidas, por ejemplo, a la mera “transparencia”.<br /><br />B. Un nuevo Bretton Woods en vez de “fuerzas del mercado autorreguladas”<br />La crisis demuestra que dejar solos a los mercados sin regulación política ni responsabilidad democrática lleva a resultados desastrosos. Por tanto, son necesarios el control democrático y la cooperación internacional en vez de la competencia destructiva entre economías nacionales. En la toma de decisiones económicas y financieras, se debe dar prioridad al desarrollo sostenible y a los derechos humanos de primera, segunda y tercera generación. Se debe crear un conjunto apropiado de instituciones bajo los auspicios de la ONU para regular y reorientar el sistema financiero. Será necesario aplicar las precauciones debidas para que ese conjunto de instituciones sea políticamente responsable y pro-activo respecto de la igualdad y la sostenibilidad, y para que sea capaz de evitar (más que reaccionar ante) las crisis financieras. Por ejemplo, las discusiones para dar al FMI un mandato para supervisar la relación entre los mercados financieros y la economía real debería trasladarse a la ONU, y debería evaluar la relación entre los mercados financieros, la pobreza y el desarrollo sostenible. Debería apoyarse una fuerte intervención internacional para prevenir la creación de grandes superávits comerciales y de balanza de pagos en algunos países y grandes déficits comerciales, de deuda y de balanza de pagos en otros (como ocurre entre EEUU y China). Dicho órgano de la ONU podría también ser el foro para la toma de decisiones sobre hasta qué punto se deben liberalizar las empresas de servicios financieros y los productos/servicios financieros, y hasta qué punto limitar la libertad de circulación de capitales. Esto supondría que tales decisiones no se tomarían en la OMC/GATS ni en los acuerdos de libre comercio (ALC), como ocurre en la actualidad.<br /><br />La supervisión nacional y la cooperación internacional entre organismos reguladores y supervisores, especialmente a nivel de la UE, debe fortalecerse, democratizarse y ampliarse con un mandato para servir a las necesidades sociales. Se debe asegurar la participación en la regulación de sindicatos, consumidores y otros actores. La calificación de inversiones debe pasar a ser competencia de la supervisión pública, con un mandato para evaluar también el impacto sobre la sociedad (por ejemplo, impedir productos financieros, préstamos y empresas que destruyan el medio ambiente). Para la gestión inmediata de la crisis es necesaria una estrecha cooperación internacional a escala europea, incluyendo a Suiza y Rusia, y a nivel trasatlántico. Se deben poner límites al libre comercio irrestricto y a la libre circulación mundial de capitales. La “apertura” dogmática de los flujos de entrada y salida de mercancías, de servicios y financieros debe ser sustituida por un punto de vista muy distinto. Nuevos acuerdos internacionales deben poner otros objetivos -como la estabilidad financiera, la justicia fiscal o la justicia social y la sostenibilidad- por encima del libre flujo de capitales, bienes y servicios. Los derechos sociales y las conquistas históricas de los trabajadores no deben ser puestos en peligro por estos tratados; al contrario, deberían fomentar la solidaridad internacional en vez de la competencia.<br /><br />C. Romper el predominio de los mercados financieros<br />La orientación básica para un cambio real tiene que apuntar a la ruptura del dominio de los mercados financieros sobre la economía real. Algunos instrumentos adecuados para este propósito son:<br /><br />- Tasación de todo tipo de transacciones financieras incluyendo las de divisas, a fin de reducir la especulación, desacelerar la velocidad de los mercados financieros y reducir el cortoplacismo, mientras que debería estimularse la financiación del comercio, producción y consumo justos y sostenibles. Esto incluye un impuesto multilateral sobre todas las transacciones de divisas para desalentar las transacciones especulativas a corto plazo entre países.<br />En segundo lugar, las autoridades nacionales deberían imponer unilateralmente un impuesto apropiado a las transacciones en bolsa con el fin de detener la especulación y asegurar una fiscalidad más progresiva.<br /><br />- Prohibición de crear conglomerados financieros (en todo el mundo) que sean demasiado grandes como para permitir que naufraguen o demasiado interconectados como para permitir que fallen, y demasiado complejos para poder gestionar todos sus riesgos potenciales.<br /><br />- Tasación progresiva de las ganancias del capital. Un factor significativo que contribuye a la inflación de los mercados financieros es la concentración de riqueza. Así que, a fin de desacelerar y estabilizar los mercados financieros, se requiere una sustancial redistribución de las ganancias y de la riqueza de los ricos a los pobres así como una reducción de los incentivos a la realización de ganancias excesivas y de los mecanismos de evasión fiscal usados por los ricos e incluso por el mismo sector financiero.<br /><br />- Antes que la redistribución, la política económica tiene que facilitar una distribución justa: los salarios no deben crecer por debajo de la productividad (excepto si se reduce el tiempo de trabajo) y el trabajo tiene que estar justamente repartido.<br /><br />- Deben detenerse las privatizaciones de los sistemas sociales y de las principales infraestructuras, como las de energía y ferrocarriles, y revertirse allí donde ya se hayan producido. Debe revisarse la privatización de los fondos de pensiones en tanto ha conducido a la creación de capitales errantes por el mundo en busca de altos beneficios invirtiendo en acciones de empresas que son social y medioambientalmente irresponsables.<br /><br />D. Mitigar los efectos de la crisis sobre la economía real y aplicar el “principio de que quien especula, paga”<br />En tanto el actual sistema financiero y su desplome han afectado a la economía real y a la sociedad, son urgentemente necesarios programas de emergencia para mitigar sus efectos sobre la economía real y la sociedad.<br /><br />Dada la profundidad de la crisis, puede que sean inevitables los paquetes de rescate para evitar el colapso total del sistema financiero. Sin embargo, esos paquetes de rescate deben estar sujetos a una estricta condicionalidad, excepto causas de fuerza mayor. En aquellos casos en los que el rescate sea exitoso sin nacionalización, sus costes deberían ser pagados por los accionistas, incluyendo los intereses. Donde esto no sea posible, el estado debe adquirir acciones o nacionalizar completamente la empresa. El coste total de las inyecciones de liquidez y de la medidas de rescate o de mitigación debería recaer principalmente sobre quienes son responsables de la crisis y han amasado fortunas. Por lo tanto, debería crearse un fondo especial contra la crisis en cada país. El fondo se cubriría a través de una contribución extraordinaria y puntual sobre todas las ganancias de capital superior a los 50.000 euros y con un impuesto extraordinario de un 1% sobre todos los beneficios empresariales del sector financiero.<br /><br />Una parte de este fondo debería utilizarse a nivel internacional para la asistencia de aquellos países pobres que sufren los efectos del derrumbe y están afectados por la crisis de precios de los alimentos y las materias primas.<br /><br />Además, deberían emprenderse sustanciales inversiones públicas en la infraestructura social, educación, cultura y medioambiente, en tanto estos sectores han sufrido carencia de inversiones, crearán empleo e impulsan el desarrollo sostenible.<br /><br />E. Reformar la UE, control democrático sobre el Banco Central Europeo (BCE)<br />Debe prestarse especial atención a la UE. Las dimensiones financieras en el Tratado de Lisboa y otros tratados se ajustan al dogma neoliberal. Se debe modificar el Artículo 63 del Tratado sobre el Funcionamiento de la Unión Europea (antiguo art. 56 del Tratado de la CE) que prohíbe cualquier restricción sobre los flujos de capital, no sólo dentro de la UE sino también hacia todos los demás países, y por ello fija las condiciones perfectas para la abrumadora sujeción de la sociedad a las finanzas. Hay buenas razones para restringir parcialmente los movimientos de capitales: garantizar la estabilidad financiera, evitar la evasión fiscal y la competencia fiscal, desarrollar una política monetaria favorable al empleo sin riesgo de huidas de capitales. También reivindicamos la restricción de la libertad de establecimiento (art. 49), que permite al capital migrar allí donde las condiciones sean más favorables y a las instituciones financieras buscar asilo en la City de Londres o en cualquier otro lugar que prefieran.<br /><br />La toma de decisiones sobre la supervisión y las regulaciones financieras a nivel de la UE y a nivel de sus países miembros debe ser completamente revisada y reorientada en un sentido alejado de apoyar principalmente el crecimiento y la competitividad del sector financiero. Debería implantarse un sistema común de regulación y supervisión que se ajuste a los estándares más altos y no a la lógica de una carrera de mínimos.<br /><br />Los parlamentos deben evaluar periódicamente si son correctas las regulaciones en vigor sobre los mercados y las entidades financieras. El Parlamento Europeo debe tener derecho a introducir regulaciones. Las regulaciones de la UE deberían incluir todos los criterios necesarios para el sector financiero (préstamos, evaluación de riesgos, inversiones, emisión de activos / inversiones de actividades bancarias) de tal manera que tales medios y servicios financieros sean solamente proporcionados para actividades sostenibles y para la erradicación de la pobreza.<br /><br />Más aún, es necesario alterar la política monetaria del BCE. El banco está en el mismísimo centro del neoliberalismo en Europa. Se basa por completo en la ideología monetarista, al encomendarse a sí mismo la estabilidad de precios en primer lugar, a costa del empleo, la justicia social y la estabilidad económica. En coherencia con la ideología neoliberal, se autodenomina independiente y no está sujeto en absoluto a control democrático. Reclamamos el control democrático sobre esta institución, cuyas políticas influyen drásticamente en el devenir de los ciudadanos. Estamos en desacuerdo con el objetivo del BCE de mantener la inflación de los precios al consumo por debajo del 2%: este es un pilar central de la política neoliberal. En vez de ello, queremos que el BCE se centre sobre el empleo y la distribución justa. Incluso el informe anual del Bank of International Settlements (BIS, junio 2008) aconseja que la política de tipos de interés de los bancos centrales se fije no sólo en las cifras de inflación para mantener los tipos bajos sino también en evaluar el impacto de los tipos de interés sobre los “crecimientos excesivos e imprudentes del crédito”, la creación de burbujas y los modelos de producción y gasto que sean excesivos.<br /><br />El aumento del tipo de interés por el BCE como reacción al incremento de los precios del petróleo estuvo completamente en la línea del dogma neoliberal. Aunque el aumento de los precios relativos, como en el caso del petróleo, no debería confundirse con inflación (la cual es un aumento de todos los precios), Frankfurt ha estado agitando el fantasma de la inflación. Sin embargo, en la coyuntura actual la inflación no es el problema, sino la recesión y el desempleo. La política del BCE está acelerando y profundizando la crisis a la que se dirige la UE. La toma de decisiones favorables a la sociedad en el ámbito financiero, monetario y económico mejorará con un control pleno y transparencia de los lobbies, y con la restricción y la petición de responsabilidades políticas (empezando por la plena transparencia) sobre las “consultas” al sector financiero y a otras grandes empresas.<br /><br />F. Reformas en partes centrales del sistema<br />A la luz de la crisis, algunos fundamentos del sistema actual requieren una atención especial, a saber:<br /><br />a. Requisitos de capital y prácticas prudentes en el sector bancario<br />Hay que aumentar los requisitos de capital para los bancos. A ese respecto, Basilea II fue un paso en la dirección equivocada. Por ello es necesario un Basilea III que saque consecuencias del desplome. Se deben prohibir las operaciones “fuera de balance” que están en el corazón de la crisis actual.<br /><br />Los procedimientos de titulización deben limitarse a instituciones bajo estricto control de los Gobiernos. Hay que prohibir los procedimientos arriesgados de titulización, como son las “Obligaciones de Deuda Colateralizada” (Collateralized Debt Obligations), cuyo propósito era la reventa masiva de hipotecas subprime.<br /><br />Deberían prohibirse los productos financieros especulativos, especialmente sobre alimentos, y allí donde tengan un efecto desestabilizador. Cómo mínimo, cuánto más grande sea el conglomerado financiero, menos productos especulativos debería poder vender o negociar.<br /><br />Todos los nuevos productos financieros deben ponerse a prueba por parte de los supervisores para medir su impacto sobre la estabilidad financiera y la sociedad.<br /><br />La banca de inversión debe reducirse hasta un punto en el que su volumen no constituya un riesgo sistémico. Lo que queda de la banca de inversión debe someterse por completo a regulación y supervisión, y debe separarse de otros servicios financieros. Todas las actividades de la banca de inversión deberían incluir criterios que promuevan el desarrollo sostenible de las sociedades, por ejemplo, promover las acciones de aquellas empresas que produzcan productos respetuosos con el medio ambiente.<br /><br />Todos los conglomerados financieros, desde la banca de inversiones y al por menor a los que comercian con títulos y las compañías de seguros deben reestructurarse o separarse, y la supervisión debe adaptarse a las estructuras de los conglomerados resultantes.<br /><br />El sistema de elevadas gratificaciones complementarias [bonus] de los directivos debería prohibirse en tanto que incita al comportamiento arriesgado hasta en la alta dirección, sin posibilidad de pedir responsabilidades cuando se provocan cuantiosas pérdidas a la empresa financiera o a sus (pobres) clientes.<br /><br />b. Fortalecimiento del sector bancario público y sin ánimo de lucro.<br />Después de la Segunda Guerra Mundial, en Europa, el sector de la banca pública y sin ánimo de lucro cumplió una buena función. En las últimas dos décadas, estos bancos se fueron fusionando y se transformaron en bancos comerciales cuyas acciones cotizaron en los mercados de valores, evolucionando hacia el sistema financiero de inspiración anglosajona. Debe invertirse esta tendencia, debe fortalecerse la banca pública y sin ánimo de lucro y eximirla de las normas sobre competencia de la UE. El sector público debería poseer al menos algunos de los bancos para proporcionar financiación estable al desarrollo sostenible y justo.<br /><br />Los bancos renacionalizados y aquellos en los que el estado ha adquirido acciones como consecuencia de actuaciones de rescate deberían reestructurarse para servir a las necesidades de la sociedad, incluyendo créditos asequibles para proyectos sostenibles y empresas, acceso universal a buenos servicios financieros básicos, etc.<br /><br />c. Agencias de calificación bajo control público<br />Las agencias de calificación (que fallaron gravemente en la crisis actual, así como en casi todas las crisis de las últimas décadas) deberían estar bajo control público. No deberían seguir cobrando de las firmas que califican, sino ser financiadas por un fondo pagado por todos los usuarios de las calificaciones y por los emisores de productos financieros. No deberían calificar sólo los aspectos financieros, sino también tomar en consideración los riesgos sociales y medioambientales.<br /><br />Los contables han fallado en revelar la debilidad de los sistemas de control de riesgos de las instituciones financieras. Los contables permitieron que quedaran fuera de los balances algunas actividades en el mercado de hipotecas subprime, de derivados y de otros activos. La determinación de las reglas de contabilidad debe convertirse de nuevo en un asunto (inter) gubernamental.<br /><br />d. Regulación de los fondos, especialmente los fondos de cobertura (“hedge funds”) y los fondos de alto riesgo (“private equity funds”)<br />¿Quién necesita fondos de cobertura y qué beneficio aportan a la economía? Cuando en la Cumbre del G-8 de 2007 los alemanes pidieron más transparencia para los fondos de cobertura, les replicaron que esos fondos tienen una función útil, ya que asumen los riesgos que otros no están dispuestos a asumir. En realidad, estos riesgos son los riesgos de la especulación sólo al servicio del máximo beneficio. No hay beneficio para la economía derivado de esas operaciones, al contrario, desestabilizan el sistema. El riesgo se transfiere a los bancos a través de las prácticas de apalancamiento. Por ello no deberían practicarse bajo ningún concepto y la prohibición actual de las operaciones con posiciones cortas es insuficiente. Decir que los fondos de cobertura son un instrumento de prevención de riesgos es lo mismo que hacer bombero a un pirómano. Los fondos de cobertura deberían prohibirse. Los reguladores y supervisores tienen que impedir que los bancos operen con fondos de cobertura ubicados en paraísos fiscales. Nadie necesita fondos de cobertura, salvo los ricos y las instituciones de inversión que buscan el máximo beneficio con alto riesgo.<br /><br />Los fondos de alto riesgo también se han revelado como un riesgo, valga la redundancia, para la estabilidad y han servido como correa de transmisión del capitalismo de accionistas a la economía real. Hay que detener este modelo empresarial opaco. Como alternativa deberían crearse incentivos para involucrar mucho más a los bancos en la financiación de empresas y en la provisión de capital riesgo, en particular para pequeñas y medianas empresas. Los bancos públicos deben jugar un papel clave en la financiación de las empresas. Más en general, la UE debería regular todo tipo de fondos con una directiva. Todos los fondos deben publicar sus estrategias de inversión y sus tablas de incentivos para los directivos. Algunas estrategias de inversión deberían prohibirse (por ejemplo, ventas al descubierto), deben limitarse las tomas de crédito (efecto apalancamiento) y debe fijarse un techo a los activos bajo control. Los beneficios de los fondos deben tributar más que los ingresos por trabajo. Los fondos que no tengan residencia legal en la UE (por ejemplo, en centros extraterritoriales) o que no cumplan con los estándares de la UE no deben tener acceso al mercado de la UE.<br /><br />e. Limitar severamente los productos derivados.<br />Los derivados deberían negociarse solamente en bolsa, normalizados y autorizados por un organismo supervisor, de la misma manera que se evalúan los impactos negativos (a largo plazo) de los productos farmacéuticos. Los derivados de naturaleza puramente especulativa deberían prohibirse. Las operaciones extraoficiales (Over The Counter, OTC) deberían prohibirse.<br /><br />f. Centros extraterritoriales (“Offshore”)<br />¿Quién necesita Centros Bancarios Extraterritoriales (OFCs, por sus siglas en inglés) y paraísos fiscales? Sólo los ricos y las instituciones de inversión que quieren ocultar sus activos a las autoridades tributarias, la mafia, los terroristas, los traficantes de armas y otras fuerzas criminales que quieren blanquear su dinero. No hay un argumento económico razonable a favor de mantener el status económico de esos territorios. Por lo tanto, su función económica debería ser totalmente clausurada.<br /><br />En la medida de que esto no sea posible, ya que algunos grandes países ricos funcionan ellos mismos como OFCs y protegen a otros, puede recurrirse a un conjunto de medidas unilaterales, que van desde levantar el secreto bancario de los bancos bajo su soberanía, obligando a los bancos a cerrar las sucursales situadas en paraísos fiscales, hasta imponer una tasación elevada a las transacciones con los OFCs.<br /><br />La “Directiva sobre los Ahorros” de la UE tiene que extenderse a todos los ingresos del capital (actualmente, sólo al pago de intereses), a las personas jurídicas (actualmente sólo a personas físicas) y al sistema de intercambio automático de información a Austria, Bélgica y Luxemburgo (actualmente a 24 países). La cobertura de estas lagunas es una condición para ejercer una presión creíble sobre otros paraísos fiscales, como Suiza o Liechtenstein, para que levanten el secreto bancario y cooperen en un intercambio internacional de información.<br /><br />g. Medidas contra las políticas de valor a corto plazo para los accionistas<br />John Maynard Keynes recomendaba “casar a los inversores con sus activos” para animarles a que invirtieran a largo plazo e impedir las perjudiciales especulaciones a corto plazo. El poder de los accionistas cortoplacistas podría limitarse vinculando los derechos de voto accionarial a un período mínimo de posesión de la acción (5 – 10 años) y a través de la prohibición de las “stock options” (que incitan a los directivos a cuidarse sólo del precio de las acciones).<br />En su lugar, las gratificaciones a los directivos deberían tener un tope y estar parcialmente vinculadas a un indicador de bienestar general. Más aún, los sindicatos, consumidores y otras partes interesadas deberían tener derechos de participación efectiva en la toma de decisiones de las empresas.<br /><br />h. Regulación del endeudamiento de las familias<br />En cada país se deben establecer límites regulatorios al endeudamiento, en primer lugar el de las familias, a través de un techo a la proporción de amortización más intereses respecto de los ingresos. La vivienda de las capas sociales con peor poder adquisitivo es un componente de los programas sociales de los Gobiernos. No debe convertirse en el privilegio de los peores segmentos de las instituciones financieras privadas. Apoyamos enérgicamente las propuestas para crear un nuevo procedimiento de ejecución hipotecaria que permita a los propietarios de viviendas sobreendeudados convertirse en arrendatarios. Sin embargo, el acceso a la propiedad de la vivienda no debería ser el objetivo de los programas sociales. Demandamos una auténtica política de vivienda pública social, con gran diversidad social y estándares ecológicos.<br /><br />Attac Austria, Attac Dinamarca, Attac Finlandia, Attac Flandes, Attac Francia, Attac Alemania, Attac Hungría, Attac Italia, Attac Marruecos, Attac Noruega, Attac Polonia, Attac España, Attac Suecia, Attac Suiza, Attac Catalunya<br /></div></span></em><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-61575783438547981732008-07-06T19:29:00.000+01:002008-07-06T19:33:53.057+01:00Ens esperen anys complicats. Però som feliços: som campions d’Europa !!<div align="justify"><span style="font-family:arial;"><em>Força fets negatius de caire econòmic estant marcant el neguitós present de moltes famílies. I això marxa acompanyat de mesures de caire polític impulsades per les institucions europees que no ens fa esperar res de bo els pròxims anys. De no ser que una resposta social dels principals sindicats europeus o, si es que aquests ja estan prou acomodats i adaptats, que les entitats diverses antiglobalització guanyin prou força d’opinió, l’impuls que han agafat les forces “neocon” deixaran els ciutadans treballadors d’Europa en el punt en que estàvem a començaments del segle XX.<br /> Tots ens vam apuntar a la conveniència d’acceptar el sistema d’economia de mercat, renunciant les forces politiques d’esquerre a la confrontació social derivada de la inevitable contradicció d’interessos: Forces socials minoritàries i poderoses, amb poder econòmic, influencies politiques i control dels medis d’informació, d’un cantó. De l’altre, la majoria social de la gent que treballa i que no disposa de la necessària concentració de força d’opinió per fer el contrapès necessari.<br />I així ens trobem que des de la Unió Europea es va impulsar la <a href="http://www.attacmadrid.org/d/5/041016190635.php"><strong>directiva Bolkestein</strong> </a>(os convido a prendre una estona relaxada per llegir-la al link) i ara s’ha obert la porta a les jornades de 60 o 65 hores. En resum, entre les dues mesures ens preparen una época amb menys drets i més obligacions. Però, per si això no es suficient, la voracitat dels poders económics ens estant portant, al menys a les famílies del nostre país, a una situació de forçat estranyament de cinturó per la via de l’augment de preus dels productes d’alimentació i, sota la excusa de la inflació, augment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu que tenen una repercussió molt alta en el pressupost de les families hipotecades per molts anys. I tot això en un marc econòmic de desacceleració, crisi, recessió o com li vulguem dir que està derivant ent el creixement dels treballadors aturats. Autèntic neguit per la manca de seguretat davant del futur que s’acosta.<br />Com afrontarà tot això la nostra societat i el partit que governa?. En el congrés del PSOE en ZP aposta o proclama la conveniència de mantenir la seguretat dels ciutadans amb menys possibilitats amb més pressupost social. Ja está prou bé. Però aguantarà la caixa de l’estat?. En els últims anys l’Estat espanyol s’ha apuntat a la reducció d’impostos, que afecten principalment a les rendes empresarials i de les grans corporacions, que sabem que tenen augment de guanys molt més enllà de l’equivalent a la inflació. Per tant, com es podrà lligar menys ingrés i més despesa social?. Solsament amb creixement econòmic, amb reactivació. Però, el consum es redueix per la pressió del mercat. Com es pot reactivar la economia en un moment com aquest?. No conec formules. L’impuls de la construcció de la vivenda social és una i a aquesta política haurien d’apuntar-se totes les forces d’esquerra. El desenvolupament de les noves fonts de treball derivades de les necessitats de la gent amb dependències es un altre, encara que també porta despesa del pressupost de l’estat. Encara que en ZP també ha convidat als congressistes del PSOE a no deixar de consumir, caldria donar també un missatge de contenció de les alegries pressupostaries de les administracions publiques de tots els àmbits. Des de l’ajuntament fins a l’estat.<br />Tot plegat em fa preveure uns anys complicats i si en ZP i si els seus equips no troben les claus per aturar i redreçar la marxa econòmica, el final seran faves comptades. Malgrat això, importants decisions politiques sobre els drets i les llibertats dels ciutadans esperem que restaran per molts anys: Religions, Dret a la mort digna, drets de les dones.<br />També ens restarà el record de que som campions d’Europa de futbol. I això ens ha fet molt feliços.<br /> </em></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-56656788910852603542008-05-25T20:50:00.001+01:002008-05-25T20:54:14.754+01:00PER LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS (reproducció)<div align="justify"><span style="font-family:arial;">Els serveis públics es van establir per satisfer les necessitats de les persones, no pel comerç i el benefici econòmic i no es poden regir per criteris de rendibilitat sinó d'interès social. D'accés universal, i mantinguts per una fiscalitat solidària, representen un dels drets socials més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials. La provisió dels serveis públics es desenvolupa en base a les necessitats socials dels ciutadans i ciutadanes, i no en la seva capacitat de pagament segons les lleis del mercat. Per la seva pròpia naturalesa de bé públic no han de ser liberalitzats ni privatitzats.<br /><br />Estem patint una ofensiva neoliberal, per part de tots els sectors governamentals, en contra dels Serveis Públics, tots ells estan aplicant polítiques de privatització i de liquidació de l'Estat del Benestar. En aquest sentit el president de la CEOE va instar al Govern de l’Estat a privatitzar tot el que pogués esser controlat per empreses privades.<br /><br />Davant aquesta ofensiva es fa necessari unificar les accions per tal de que no es quedin aïllades en cada sector, i es faci possible la participació de tota la ciutadania. Cal una acció de denúncia dels processos de privatització, que sovint només coneix de manera conscient el sector més directament afectat.<br /><br />Cal posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora, a més a més dels sectors bàsics com la sanitat, l'educació i el sistema de pensions, s'estén també al territori i la distribució de l'aigua, transports urbans i ferrocarril, mitjans de comunicació, energia i telecomunicacions i altres sectors privatitzats, fet que darrerament s'està acceptant com a inevitable per part de la ciutadania.<br /><br />Només si els ciutadans i ciutadanes estem informats i actuem organitzats podrem aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració d'uns Serveis Públics controlats democràticament per part de la ciutadania, perquè volem uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris i usuàries, deslliurats de la tutela dels buròcrates i/o tecnòcrates.</span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-90382709475579711502008-05-18T12:45:00.001+01:002008-05-18T12:47:17.858+01:00PARLEM DE L’AIGUA: QUESTIÓ DE GENT DE SENY<div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;"><strong><em>Ha estat un espectacle indigne el tira i arronsa dels diferents actors que han intervingut públicament amb les propostes de solucions, decrets i retirades de decrets per tal de reduir les previsibles conseqüències de la manca de pluges per la ciutat de Barcelona i el voltant metropolità.<br /><br />Cal posar sobre la taula el sentit comú i entendre que el concepte de solidaritat és quelcom més que una paraula molt maca que masses vegades s’utilitza sense que aportem res a qui necessita de la nostra solidaritat. No ens costa gens ser solidaris, només és una expressió de bons desitjos. I ara és un moment d’aplicar la solidaritat, sense que ningú és posi una corda al coll, però és clar que quelcom ha de donar o de cedir algú del que són drets històrics sobre els cabdals de les conques hidrogràfiques, legals o legitimats pel costum.<br /><br />També cal que els receptors de l’acció solidaria d’altri tinguin seny i sentit de responsabilitat en relació a les renuncies que els solidaris vulguin fer. Per això no és pot qualificar de persona de seny qui ha dit que ja és poden omplir les piscines, ara que han caigut uns litres d’aigua. Una innecessària afirmació estúpida que ha portat cua.<br /><br />Tots plegats, amb els responsables de les administracions i companyies que intervenen en la distribució de l’aigua per davant, hauríem de tenir mes cura del consum d’aigua. Tant si és a casa com al conreu o a la industria o mantenint en condicions les xarxes de distribució.<br /><br />Fa molts anys que vaig començar a viatjar per Europa i vaig veure, particularment a Suïssa i a Alemània, avisos i cartellets adreçats als hostes d’hotels aconsellant l'ús racional de l’aigua, per tal de no malgastar un bé tan preuat i necessari. Aixetes de funcionament automàtic estaven instal·lades a molts llocs d’ús públic i també cisternes reduïdes o de descàrrega de cabdal controlat.<br /><br />I tot això era a terres on l’aigua no manca mai, car tenen neus eternes i força llacs. Però quelcom diferent a nosaltres han de tenir. Pot ser és una visió de futur i un bon seny al present per tal de prevenir problemes que poden quedar ben resolts avui si mai és presenten.<br /><br />Aprenem la lliçó de la nostra volguda Europa, aprenemla ja ara dels que marxen per davant dels esdeveniments. Veiem que poc a poc som mes gent al país, sigui Catalunya o sigui Espanya, veiem que la meteorologia mediterrània porta èpoques de més sequera i que les tenim que afrontar procurant que l’aigua arribi a tothom. Doncs, comencem ja ara a estalviarla, a posar mides de motivació a la gent, d’estímuls per fer les adaptacions necessàries a les llars, a les industries i comerços, a que les companyes d’aigües controlin sistemàticament les xarxes. Això és un projecte d’avui per les generacions del futur. Comencem ja a casa, però també a la Casa de la Vila del nostre poble, als casals i centres cívics. Posem.hi el cor i les mans per fer.ho possible.<br /><br />Volem que Catalunya continuï creixent, volem que funcioni la industria turística de la que viu tanta gent. La vinguda de nova gent a viure entre nosaltres és un fenomen que res fa pensar que és pugui aturar. Per tant, senyores autoritats, municipals, autonòmiques o estatals, preparin bé ara el futur. Intentin deixar una empremta per la que s’els pugui recordar amb agraïment, com gent de molt de seny. </em></strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-24696613961622159602008-03-24T10:07:00.003+00:002008-03-24T11:21:18.063+00:00UN DIVENDRES D'AUTENTICA PASSIÓ AMB EL XAVIER PEL MONTCAU<div align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;"><em>Xavier, no hi torno a fer aquesta ruta !!! Vaig exclamar després de travessar una torrentera coberta a banda i banda de esvercers amb milers de punxes que estriparen la meva pell i també els pantalons.<br /><br />La decisió del Xavier de dur una corda de 15 metres i de portar tots dos les nostres petites navalles suïsses, van estar encerts premonitoris del que ens va passar més tard.<br /><br />Pujar el <a href="http://sefobi.eresmas.net/Fitxers/montcau.jpg">Montcau</a> va ser fantàstic. El dia clar, un vent glaçat, oxigenats a tope. Arribats al cim decidim continuar cap a la Canal de la Font de LLor, passant per la cova Simanya. Impressionant la cova, amb una entrada molt gran i un recorregut de 372 metres.<br /><br />Després de fer uns bons glops d'aigua a la font, encetem un caminet de retorn al coll de Les Estenalles. El camí, estretet, semblava prou clar. Fins i tot es veien branques tallades a cop de destral. Els humans l'havien fet. Però poc a poc es perdia el perfil del camí i ni tan sols veiem clar el recorregut deixat a les nostres esquenes. Resultat: perduts.<br /><br />Tirant a vall trobarem la torrentera que ve de la Font de LLor, vam dir. I així va ser. Però aquells metres fins trobar la torrentera es van fer eterns i dolorosos. Els esvercers pujaven de terra, es despenjaven dels arbres, ens enredaven la roba, les mans, el cabell............., un bon patiment i una bona dosi de calma i paciència per avançar pam a pam. Les navalles es van guanyar la jornada.<br /><br />Baixar a la torrentera necessitava encara un salt de 4 metres. Però nosaltres ja no volem fer aquests salts de cabreta. Vam tirar ma de la corda del Xavier. Primer baixà ell i explorà les possibles sortides de la torrentera cap al camí que no veiem, però que sabíem molt a prop i sentíem veus d'excursionistes. Un cop el Xavier assegurat al camí, vaig tenir que despenjar.me muntant un petit ràpel <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Rappel_(excursionismo)">tipus Dulfer </a>o Espanyol, que feia més de trenta anys que no havia practicat. No cal arnes ni mosquetons ni rapelador. Només la corda, i va funcionar prou bé. Cap risc i peus a la torrentera tot seguit.<br /><br />Acabar l'excursió va ser bufar i fer ampolles.<br /><br />Pot ser hi tornarem..........!!! Però, <strong>QUIN DIA D'AUTÈNTICA PASSIÓ!!!</strong></em></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-4758963287434101942008-03-20T17:32:00.002+00:002008-03-20T17:49:31.516+00:00CARTA OBERTA A SANT RAMON NONAT<a href="http://www.ramontugues.com/47750/imagen%20nº%2032.gif"></a><span style="font-size:130%;"><br /></span><br /><div align="justify"><span style="font-family:trebuchet ms;font-size:130%;color:#000099;"><em><strong>Benvolgut Ramon Nonat,<br /><br />Els santboians i les santboianes estàvem acostumats a que la muntanya de Sant Ramon de Golbes, o Montbaig, estigués coronada per l'ermita a on una petita estàtua et recorda i ha servit i encara serveix de consol i esperança a mares i pares que esperen el bon naixement dels fruits del seu amor.<br /><br />És ben cert que aquesta ermita va estar aixecada per la voluntat del a les hores propietari del territori que ara ocupa l'ermita del teu nom santificat. Això ho va fer amb honor de la seva esposa i, suposo, perquè ho podia pagar. Al pas dels anys la gran part del territori de la muntanya ha esdevingut propietat social del municipi de Sant Boi, tot respectant l'ermita i la teva estatueta i acollint no sols la gent que confia amb tu, sinó també la gent que estima la natura i passeja per la muntanya del teu nom o la gent que aprofita per estudiar les migracions de les aus o la flora i la diversa fauna de la muntanya. Això ha succeït mentre el municipi ha estat governat per gent d’esquerra, formant part de partits polítics a on hi ha gent, i molta, que entenen que la muntanya de Sant Ramon és un patrimoni del poble, quelcom més que físic, i que és part dels trets d’identitat de la vila que pots veure als teus peus, si fas cap de llop a la porta de l'ermita. Molta d’aquesta gent també ha dedicat esforços, i encara els dedica, perquè la muntanya sigui part d’un parc natural a on no es construeixi res mes i que les actuals generacions i també les futures puguin gaudirne.<br /><br />Ara això està canviant. Ja s’ha fet una primera construcció. Una nova petita capella ha estat instal·lada a la vora del camí de la teva ermita. Ha estat construïda perquè algú ha dit que en aquest lloc va tenir visions miraculoses de la verge Maria. I, poquet a poquet, a la xiu-xiu va anar ocupant un petit tros de muntanya a on van instal·lar una estatueta per tal de que gent de molta creença anés a venerar a aquesta senyora. La gent experta en temes de miracles i teològics mai van acceptar que fossin certes les visions i d’altres deien que tot plegat era estratègia per acumular diners, pagats per la pobra gent que perd les esperances davant de greus esdeveniments o frustracions que han patit. Però tant es val, el cert és es que després van tancar la estatueta dins d’una urna de vidre i amb molta cura van adornar els voltants, ocupant un xic més de territori. I això amb el consentiment del govern municipal també d’esquerres.<br /><br />Ramon, ja fa temps que t’ho deia, i ens ho deien, després de l'urna primer faran una capella, més endavant no tindran prou i voldran fer una ermita mes gran i al final tu quedaràs desnonat de la muntanya del teu nom. Poc importa ja el Parc Natural, poc importa que la molta gent que t’ha respectat, malgrat tenir altres creences, ara no s’els respecti amb aquesta imposició que, a més a més, s’els hi fa pagar amb els seus impostos.<br /><br />Ramon, no creus que un govern d’esquerres hauria de gastar aquests diners en millorar els medis per estimular la canalla a desenvolupar la curiositat per la vida? No creus que això és mes positiu socialment? No et sembla que cal ajudar la gent a comprendre la vida, moltes vegades molt dura, per comptes de donar-li “peixet” per tal que no desenvolupi les seves capacitats Intel·lectuals i així ja va prou bé als que volen que la gent no canviï res?<br /><br />Ramon, et convido a baixar del pedestal i a ajudar a en Sisif a fer rodolar amunt la pedra fins dalt de la muntanya. Ja veus que l'empenten a vall aquells que històricament semblaven destinats a evitar.el retrocés. Si és que tu no pots vellugarte del teu lloc, no t’amoïnis, igualment empentarem amunt amb la força que tinguem.</strong></em></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-44861184874431381642008-03-16T22:38:00.002+00:002008-03-16T22:51:47.327+00:00TUTTI FRUTI DE REFLEXIONS DE SETMANA SANTA<div align="justify"><em><span style="font-family:arial;font-size:130%;">El meu amic més íntim m’encoratja a no deixar el meu bloc com un desert. De fet fa temps que no escric gens ni mica, i es que estic eixut d’idees que jo entengui que poden contribuir a una societat mes justa, digna i humanitzant.<br />Coses han passat. Em viscut el terrabastall de l’arribada de l’ave a Barcelona, que a tort i a dret ha estat aprofitat per produir desgast electoral a en Zapatero i els socialistes, cosa que com hem pogut veure no ha passat. La gent ja no es llepa el dit. Ei, escolteu, mentre no es demostri un altre cosa, els tècnics ingeniers, arquitectes, geòlegs i topògrafs alguna responsabilitat tindran amb el que ha passat. Això si, alguns s’omplen la boca demanant responsabilitats politiques, que son les responsabilitats que mai hem sabut com s’afronten perquè encara no hem pogut veure cap exemple. Però queda molt “xic”.<br />Hem passat les eleccions espanyoles i ha guanyat el partit socialista. Estic content de que en Zapatero hagi sortit el més votat. Molta gent no volem parlamentaris bel·licosos, barroers i mentiders. Més aviat preferim parlamentaris amb conviccions socials i amb ganes de defensar-les fermement amb la paraula i la propaganda. Això pot portar una part important de la seguretat que tothom desitgem i que va molt mes enllà de la estricta seguretat que ens pot donar la policia, que també es necessària. Però en Zapatero, i ara miro molt més enrere, tenia que haver estat mes prudent el dia que va prometre que atendria l’Estatut que sortís del Parlament català. Vull pensar que va ser ingenu, però aquesta afirmació de voluntat va reportar-li molts vots a Catalunya. Ell i nosaltres hem d’aprendre de la experiència. Malgrat tot, no se li pot negar que ha demostrat que té sensibilitat social i tarannà dialogant . Això ha estat premiat.<br />La derrota del PP, malgrat tot, no em sembla la derrota necessària per la societat espanyola. La important quantitat de vots que arrossega el P.P. amb totes les seves mancances de respecte per l’oponent, em fa pensar que la tradició de les “dues espanyes” s’agreuja per moments i em produeix molt de neguit i em fa pensar que continuarà la duresa parlamentaria que ha tingut el P.P. els darrers quatre anys. Al sentir per la radio les paraules que alguns assistents a la celebració del resultat del P.P. van adressar als treballadors de la SER destacats en el acte, a qui els hi van dir “rojos”i “iros de España”, per un moment em va gelar i tot seguit escalfar la sang. La meva pregunta es quants d’aquests estarian dispossats a engegar un conflicte de final imprevisible. No he sentit ningú del P.P. desautoritzant-los. Realment per preocupar-se. A un membre de la executiva del PSC de Sant Boi que celebrava amb excessiva alegria la desaparició de Rajoy el mateix dia del recompte de vots, li vaig dir que la meva impressió es que “viene más de lo mismo”. De moment en Rajoy ja es proclama candidat per la continuïtat. Seguirem els esdeveniments, però no m’agrada la bipolarització tan acusada, amb oponents tan bel·licosos.<br />Del paper de l’església em costa parlar, entre altres raons perquè es fa un poti-poti de confusió ficant al mateix sac autoritat clerical i feligresia. Objectivament tinc clar que l’única església es la autoritat eclesial, la que conta, la que predica i la que mana. Diguem-ne l’episcopat espanyol i el representant de l’estat polític Vaticà. Però quan sento a persones com la Pilar Rahola les bondats d’alguns clergues, com el que fou abat de l’abadia de l’ordre benedictí de Montserrat, ara mort, penso que tots no poden estar en el mateix sac. Desconec la historia d’aquesta abadia, malgrat que la reconec com difusora de la identitat dels catalans, el que ja es important, però desconec el seu tarannà respecte a la gent que no som creients i defensem criteris sobre la vida i la mort que difícilment podríem compartir. Criteris sobre la justícia social terrenal, a on entenem que podem construir el cel o l’infern per a tothom. Espero que en Cassia Just hagi marxat com ell volia i que si mai va cometre alguna injustícia, hagi demanat perdó als ofesos i aquests l`hagin perdonat.<br />Passem pàgina i veiem el que passa a ERC. Magre projecte pels catalans. No entraré en el “rifi-rafe” de les personalitats mes destacades enguany d’aquest històric partit a on Lluis Companys va deixar forta petjada obrerista i catalanista, a més de la seva vida. Ara, crec que amb prou feines es reconeixeria en aquest nou període. Les lluites internes només es poden resoldre amb el diàleg sincer, sense rocs a la faixa i prenent compromisos de treballar en equip. De vegades penso que l’escola estaliniana esta enquistada en els partits d’esquerra, perquè va ser l’escola per on molts dels dirigents politics de la transició van passar. I això es una motxilla que cal deixar-la ja en el camí. ERC té una component de funcionament a on els seus afiliats tenen més possibilitats de debat que d’altres partits d’esquerra a on el debat es tan críptic com a la època de la URSS. I això cal gestionar-ho amb mans d’autèntics artesans si es vol que funcioni. Cal seny i diàleg, ja que ERC ha de ser una energia necessària perquè Catalunya camini sense perdre’s en la ruta, sense deixar de donar la mà a d’altres forces de l’esquerra del país. Espero que es retrobin i tinguin molta sort.<br />Per últim i ja que entrem en el període de la setmana santa, vull comentar que ahir, fent zapping, vaig veure a retalls la pel·lícula Jesús, que es la transcripció en pantalla del mateix text de l’evangeli que tan acuradament em van ensenyar a l’escola. Amb tots els respectes cap a les persones que volen creure amb fets materialment impossibles, com fer ressuscitar un mort al cap de quatre dies d’enterrat, persones que tenen fe en les seves creences, la pel·lícula era per a adults i a l’hora que la van donar per la TV3 hi ha molt d’infant mirant la tele i empassant unes escenes que no tenen cap consideració cap a les persones que encara no han madurat la seva capacitat de discerniment entre realitat i ficció. I això em sembla que no es gens correcte per part de la televisió pública de Catalunya que hauria de respectar la laïcitat i deixar que aquestes pel·lícules les passin per les parròquies a on podran anar lliurement pares i els seus fills. La TV3 ahir em va semblar la parròquia ficada a casa.</span></em></div><div align="justify"><em><span style="font-family:Arial;font-size:130%;">Qui tingui vacances aquesta setmana, que les gaudeixi força.</span></em></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-11696324926912857262008-01-01T22:40:00.000+00:002008-01-01T22:43:17.936+00:00LIMITACIÓ DE VELOCITAT: PROHIBIT PROHIBIR !!<div align="justify"><em><span style="font-family:arial;">Aquest era un dels eslògans revolucionaris de la revolta del i de les joves universitàries que van protagonitzar el Maig del 68. Avui podríem dir que ”prohibit prohibir” es un oximoron.<br />Hem començat a l’àrea de Barcelona i rodalies la persecució dels conductors que superin la velocitat de 80 Km/h. amb els seus vehicles, amb la explicació de que reduirem la contaminació atmosfèrica derivada de la expulsió de gasos de la combustió i que també reduirem la sinistralitat o nombre d’accidents. I aquesta persecució amb radars i sancions es fa per la via de la prohibició pura I dura. Les plaques de prohibició de depassar la velocitat marcada son la norma i cada vegada més s’imposen preferentment pel damunt de les plaques quadrades i blaves que suggereixen la velocitat màxima recomanada. Com persona i com conductor, les plaques suggerents, les no prohibidores, augmenten el meu sentit de responsabilitat en la conducció, em fan sentir responsable del que porto entre les mans i reacciono en conseqüència.<br />Les plaques prohibidores em retornen al sentiment de persona sotmesa al caprici de qui se li ha ocorregut la iniciativa. Penso que han despatxat la explicació de una forma que no m’ha convençut.<br />Se m’acudeixen algunes reflexions i preguntes sobre aquest tema:<br />Als responsables de la conselleria afectada els hi preocupa el nivell de contaminació. Veiem, doncs. Si estant a prop de Barcelona circulo a 8o Km./h. i redueixo la quantitat de gasos expulsats pel vehicle, què passa si circulo a 120 Km./h. a partir d’un kilòmetre més enllà de la zona de “descontaminació”?. Es que ja no contamino? Evidentment contamino. Per tant, per que no s’estén la norma a totes las vies de l’àmbit de la Generalitat, si la intenció saludable es la de reduir la contaminació.<br />Bé, s’em pot dir que la concentració de vehicles a la zona de “descontaminació” aporta una concentració de partícules contaminants excessiva per la salut humana, amb les conseqüències de cost social sanitari. També el increment sostingut de trànsit aeri i el creixement del port de Barcelona amb l’augment conseqüent de transit marítim i camions i maquinaria de càrrega i descàrrega. Han pres alguna determinació al respecte?. Evidentment no podem reduir la velocitat dels avions sobre el cel de Barcelona ni evitar l’arribada o sortida de vaixells que generen tones de gasos. No més cal veure’ls al port.<br />Al pensar amb la concentració de vehicles em ve al cap la imatge dels taps de tràfic al cinturó litoral, a on no es pot arribar als 80 Km/h., amb la inútil combustió de benzines generadores de gasos, afegint les hores perdudes de qui condueix pacientment .<br />La concentració de vehicles doncs hauria de preocupar als nostres consellers. Però els hi preocupa?. Veiem. Mirem el creixement de vivendes i edificis comercials sortint de Barcelona cap a el Baix Llobregat. Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí. Mirem els projectes a Sant Boi de Llobregat, el meu poble, a Viladecans, amb ambicions addicionals d’estendre’s cap a Sant Ramón. Es que aquest creixement urbanístic no reportarà augment de vehicles i, per tant, augment de contaminació. Que farem després, reduir la velocitat màxima a 60 Km/h. a les rodalies de Barcelona?<br />Tot plegat em fa veure que manca la coherència política dels responsables de la iniciativa “descontaminant”. Desconcentrin Barcelona i pobles del voltant!!. Apostin per una planificació de Catalunya que ajudi a equilibrar-la en tots els ordres, en el comercial, en el industrial, en el residencial i també en el de la contaminació. Car aquesta es, ara per ara, indestriable del nostre sistema de vida.<br />Posats doncs a prohibir, no abusin de la paciència dels conductors, i prohibeixin el creixement desorganitzat d’aquest país. Tenen el Parlament a les seves mans per dur a terme les normes necessàries.<br />Donin als conductors la possibilitat de ser responsables. Apliquin senyals de tràfic dinàmiques amb els panels lluminosos, suggerint, recomanant, atenent a la intensitat del tràfic, atenent al nivell d’estancació de partícules contaminants. Amb seny e imaginació. Tant sols prohibir es massa vell i tronat.<br />Per tot aixó penso que “prohibit prohibir” es també ara adient.</span></em></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-17423454806276192762007-11-25T11:06:00.000+00:002007-11-25T11:25:43.114+00:00La violència envers les dones no sols és domèstica<p align="left"><a href="http://www.iglesiamistral.org/fotos/espelma.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.iglesiamistral.org/fotos/espelma.jpg" border="0" /></a></p><br /><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#3333ff;"><em><strong>El llevament de la vida de tantes dones per la brutalitat desenfrenada dels mascles sembla que augmenta, malgrat l’increment de medis de defensa que les administracions públiques més sensibles han anat desenvolupant aquests darrers anys.<br /><br />“Cuanto más te quiero más te abuñego” em deia un antic company de fàbrica quan comentàvem casos de violència contra dones per part dels seus “enamorats”. Però el tema no és la relació d’amor-desamor, més aviat és la relació de propietat i poder que dona la força física i els comportaments brutals instal·lats atàvicament al cervell masculí.<br /><br />Però, passa això no més en l’àmbit de les parelles? Veiem.<br /><br />Les relacions de poder estan establertes en molts i diferents institucions socials. Així, a les empreses, de vegades ens assabentem que es produeixen casos d’assetjament sexual, aprofitant la relació de poder que dona la relació encarregat-empleada o jefe-empleada. Aquesta relació es torna perversa quan es pretén que l’evacuació i mèrits professionals de les dones, albó que les podria aportar millors posicions i millors remuneracions, es fa passar pel sedàs de la capritxosa apetència sexual de qui té el poder. “Si acceptes les meves propostes sexuals tindràs allò que per mèrits personals et mereixes”. Aquest és el missatge. No hi ha violència física. Però sí que hi ha violència. I hi ha violència, perquè les posicions de poder en aquestes situacions son destructives de la voluntat de les subordinades o destructives de la seva seguretat de vida al dur.les cap a la sensació d’inseguretat. Les dones que ho pateixen han de tenir prou fort l’ànim per fer front a aquests depredadors sexuals, freqüentment misògins declarats.<br /><br />Però, que passa en d'altres institucions que no són parelles ni empreses?<br /><br />Les relacions de poder es produeixen en d'altres àmbits de la vida social. També a àmbits d’organitzacions que es proclamen de forma oberta impulsores de la lluita pels drets socials i per la igualtat, però que les seves pràctiques estan marcades per comportaments idèntics dels que tenen poder sobre els destins dels demés i, particularment, de les dones. I mirem bé, les grans i petites cúpules d’aquestes organitzacions marxen sota la batuta de barons principalment.<br />La relació de poder es manifesta ràpidament al moment que es poden repartir possibles guanys, especulant amb les possibilitats d’obtenir els guanys passant examen de “bragueta”. Segur que “sotto voce” molts hem conegut de casos que ningú s’atreveix a denunciar, perquè es pensa que les conseqüències futures poden ser funestes per la seguretat econòmica personal i familiar. La relació de dependència que s’instal·la en aquestes organitzacions, doncs, és la relació de poder que s’utilitza per doblar voluntats, per violentarles o, en cas de rebuig, per programar el menyspreu i el “mobing” social orientat a fer desaparèixer o, altrament dit, “esborrar de la foto” a qui manté lliurement sencera la seva integritat física i també la seva independència de criteri.</strong></em></span></div><div align="justify"><strong><em><span style="font-family:Verdana;color:#3333ff;"></span></em></strong> </div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#3333ff;"><em><strong></strong></em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#3333ff;"><span style="font-family:Georgia;color:#000000;"></span></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#3333ff;"><strong><em>Pot ser caldrà temps per modificar comportaments d'aquesta mena. Els homes amb sensibilitat humanista hem de fer costat sense embuts a les dones que lluiten pel seu dret a ser socialment iguals i hem d'ajudar a denunciar i foragitar els misògins sense escrúpols.</em></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#3333ff;"><strong><em><br />El meu sentiment solidari és per totes elles!!</em></strong></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-21172543873413872382007-11-19T19:52:00.000+00:002007-11-19T19:55:29.117+00:00Els sindicats a França, els sindicats a Alemanya……..<div align="justify"><em>Ja des de l’inici dels anys 70, quan l’ingrés en el sí, de la llavors Comunitat Econòmica Europea era una fita col·lectiva que estava molt a prop, somiarem amb les possibilitats de gaudir dels drets polítics i també dels drets socials que sabíem que els treballadors gaudien a França o Alemanya. També sabíem que a l’Europa nòrdica havien quallat importants drets socials que, conduïts per la social democràcia, van generar riquesa i benestar, contra els vaticinis dels liberals de l'època.<br /><br />Aquí, al nostre país, es va sacrificar alguns drets socials a l’altar del pacte de la transició. A partir de llavors i amb alguna excepció, el discurs sindical ha perdut contingut estrictament social i ha implementat el discurs para-politic o polític. Podem dir que el sistema ha consentit desactivar el potencial sindical i que els responsables de corregir la inèrcia, les cúpules sindicals, s’han adaptat prou bé al nou estatus que se'ls hi ha assignat. En aquest escenari cal recordar que la dita “qui paga mana” ha estat ben aplicada pel sistema e imprudentment acceptada pels receptors sindicals del pressupost de l’Administració Pública en general.<br /><br />No s’ha fet la necessària pedagogia sindicalista que ajudés a les organitzacions de treballadors ha no perdre el sentit històric de la seva creació. Allò que podríem dir ideologia sindicalista. Qui perd els orígens, perd la identitat……..<br /><br />A països com França o Alemanya l'estratègia d’implantació de polítiques liberals està contestada per les forces sindicals, de vegades, malgrat les seves cúpules. Així veiem les protestes dels vaguistes del ferrocarril a França i a Alemanya. El degoteig d’imposicions i renuncies a drets socials, ha fet esclatar el moviment dels treballadors per tal de fer front a aquestes polítiques “neocon” que condueixen directament a la sensació d’inseguretat pel futur de la gent treballadora.<br /><br />Però en aquests països els sindicats s’han fet respectar pel poder, tant el polític com l’econòmic i la tradició o cultura sindical no s’ha perdut. Recordem també el moviment d’estudiants contra les reformes conduents a la precarietat laboral a França.<br /><br />I al nostre país……. Els sindicats no gaudeixen de la necessària afiliació que els hi pugui donar la suficient força per contrarestar la degradant situació laboral. La desactivació sindical per la complaença amb els poders, per la manca d’independència dels seus quadres, els té incapacitats per donar les respostes que els treballadors necessitat. Jornades més llargues de les de conveni, sous que no s’actualitzen al ritme de la inflació, especulació ignominiosa amb les necessitats d'habitatge. Pensionistes que també van treballar, mal viuen sota mínim. Anuncis a bombo i platerets de reduccions d’impostos als que més poden pagar, perdent el principi de progressió. Podríem fer una llarga llista de greuges, sobre tot quan veiem que en aquesta situació els beneficis de les corporacions es multipliquen a ritmes espectaculars.<br /><br />Per tenir aquest força necessària d’autèntica oposició social cal treballar de valent. I treballar de valent passa per la constant denúncia, passa per la potenciació del sentiment de necessitat d’ideologia sindical i sindicalista entre els treballadors que pateixen les conseqüències de les polítiques publiques i de les actituds depredadores empresarials. I això no sortirà mai dels actuals quadres sindicals, massa compromisos personalment amb el sistema.<br /><br />Mes aviat la regeneració sindical haurà de sortir de la gent més honesta de les bases treballadores el dia que decideixin democratitzar de ple les seves organitzacions i passar una corrent d’aire nou que posi els sindicats al lloc que històricament els hi pertany, com a França o a Alemanya. </em></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-50710408300135680722007-11-01T10:12:00.000+00:002007-11-01T11:17:27.726+00:00La prudent llei de la memòria històrica, el consens de la transició i les beatificacions de l’església catòlica.<p align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;color:#330099;">La memòria històrica hauria de tenir un únic sentit: donar l’honor i dignitat que mereixen totes les persones que, reaccionant defensivament, van ser victimes de la situació de guerra i cruenta postguerra provocada per uns rebels contra la legalitat democràtica republicana.<br /><br />Els fets històrics van ser prou clars a ulls de tot el món. Els rebels triomfants es van fer amb el poder i van sotmetre la gent de tot Espanya al dictat de les seves arbitrarietats i dels seus tribunals. Van gaudir de la legalitat que dona el poder de les armes i de la benedicció del poder episcopal, però mai van tenir legitimitat de cap mena.<br /><br />Moltes persones perderen la vida o la llibertat a mans dels triomfadors, no sol durant la guerra, sinó també durant la llarga postguerra que va durar tant com la dictadura. Això mai ningú ho podrà esborrar de l'autèntica memòria, que es la de la gent que ho ha patit a la seva família. Aquestes persones son mereixedores de que els seus parents, si no elles mateixes, estiguin reconeguts com victimes per defendre la legalitat democràtica i per tant mereixen que els judicis que els van condemnar (suposant que els tingueren) siguin declarats il·legítims.<br /><br />Però hem vist que després de 70 anys d’acabada la guerra i 30 anys d’acabada la dictadura, la memòria històrica no es pot recuperar legalment com cal al cent per cent. Ja no es tracta ara de jutjar ningú dels rebels, com a l’Argentina o a Xile. De fet molt pocs queden si es que encara queda algú. Es tracta de rehabilitar l’honor dels que deixaren la pell o la llibertat o la salud defensant la legalitat. Doncs no. Els que se senten hereus dels rebels triomfants posen pegues i encara acusen a l'actual govern legítim de trencar el consens de la transició. De quin consens parlen? El consens de la transició democràtica espanyola no es negociava en condicions d’igualtat, sinó que es negocià en el terreny marcat per les relegacions de poder existents entre els hereus del franquisme i l'oposició democràtica al franquisme. I l’escenari estava vigilat pel poder militar.<br /><br />Si l’esperit de consens estigués present en el grup parlamentari del Partit Popular, si això passés algun dia, si fossin capaços d’entendre que molts espanyols, catalans, andalusos, castellans, aragonesos, gallecs, …. Etc…., si fossin capaços d’entendre que van lluitar per l’Espanya democràtica per a tots els espanyols, no posarien tantes pegues i farien quelcom més per tancar un capítol històric que bastants d’aquest partit no volen tancar de cap manera.<br /><br />D’altra banda hem vist com a la Plaça de Sant Pere de l’Estat Vaticà es donava carta de beats i màrtirs de la religió catòlica a 500 persones que van morir durant el període de la guerra civil espanyola. Molt curiosa aquesta beatificació, que no és més que un reconeixement honorífic d’una important institució religiosa. I és curiosa perquè sembla que aquests nous beats estaven identificats de cor i gest amb els rebels encapçalats pel general Franco. Per si algú dubta, banderes i emblemes del franquisme es veien prou clars a la plaça vaticana. I també és curiosa perquè tothom sap que també van haver persones religioses que no van acceptar la rebel·lió i van perdre la vida a mans dels rebels. Pot ser aquests últims no es mereixen també el titul honorífic de beats i de màrtirs ?. Evidentment no van donar la seva benedicció als sublevats, cosa que si va fer la institució catòlica espanyola amb el vist i plau vaticà.</span></p><br /><p align="justify"><span style="font-family:times new roman;font-size:130%;color:#330099;">Tot plegat em fa veure que en Sisif fa corredisses amunt i avall, de vegades empentant amunt la pedra i de vegades corrent avall a cercarla de nou perquè les forces reaccionaries no la volen dalt de la muntanya, on es troba la memòria honesta tant necessària per posar el punt final a una trista història.<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5127828907616310994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_sBU_KpAJT3g/Rym1ORtzFtI/AAAAAAAAAAM/OPgMus3hD3U/s200/banderarep.jpg" border="0" /></span></p><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3640139113028947733.post-32648514617571211952007-09-11T07:57:00.000+01:002007-09-11T08:07:13.536+01:00De passeig per la muntanya de Sant Ramon: Observacions<div align="justify"><span style="color:#000099;"><em>Ha sortit un dia fantàstic, amb un sol que m’ha encoratjat a pujar a l’estimat indret del cim de Sant Ramon. Amb el meu amic Xavier hem caminat per la pista de la Font de Golbes fins l'ermita.<br /><br />A l'arribada, encara faltaven uns minuts per les 10 del matí, hora en què obre el bar del costat de l’esglesiola. Malgrat no ser encara l’hora ens han despatxat unes ampolles d’aigua per reomplir l’aigua que hem perdut suant pel camí.<br /><br />La pujada a Sant Ramon és una practica freqüent de ciclistes de muntanya, corredors i caminants que, ja des de molt d’hora, accedeixen al cim fent la practica esportiva o de salut que els hi agrada i reconforta física o animicament. Pujar d’hora el mati és agradable per la temperatura, ja que el sol encara no apreta. I encara fora mes reconfortant si el bar estigués obert per fer un descans amb un petit esmorzar o amb una beguda. No he entès mai com pot ser que el bar obri a les 10 sabent que hi ha una afluència de gent, una i fins i tot dues hores abans, especialment des de la primavera fins la tardor.<br /><br />Després de cercar durant una hora amb un “GPS” el lloc on hi ha amagat un tresor, hem decidit de tornar cap a casa. La cerca del tresor és un joc de pràctica d’utilització del GPS a l’hora que també és un entreteniment que pot ser divertit.<br /><br />De tornada a Sant Boi hem baixat pel Camí dels Canons. Quan es va inaugurar la reforma d’aquest camí, ara ja fa uns anys, amb molt bon criteri hi havia uns bonics bancs per donar un respir als caminants cansats. Tant bonics eren els bancs que van desaparèixer del camí, suposo que per fer bonic als jardins privats d’alguns barruts lladregots. No podem menys que lamentar i condemnar l’incivisme dels que s’han apropiat d’allò que pertany a tota una comunitat.<br /><br />Els responsables de l'administració municipal coneixen prou el cost que la ciutat suporta com a resultat de les practiques incìviques o vandàliques. Aquests comportaments pot ser desapareixeran algun dia, per la via educativa i per la via sancionadora, policial i judicial. De mentre, el municipi haurà de pensar quin mobiliari urbà compra i com ho instal·la, pensant sempre en la forma de prevenir els robatoris o les trencadisses dels galifardeus.<br /><br />Els bancs, doncs, del camí de Sant Ramon deurien haver estar reposats ja fa massa temps per uns altres de nous. És clar que haurien de ser bancs a prova de lladregots, que existeixen. Bancs de ciment que el seu pes impossibilita el robatori fàcil o bancs fortament ancorats a terra. El cert és que els bancs tenien una funció tant necessària abans com avui, però els responsables municipals ja van tenir prou amb els bancs de la inauguració del camí i després ja no s’han molestat mai més pel tema. Per tant, fora bo que parin atenció els responsables municipals a aquestes pot ser petites coses quotidianes, però que diuen molt de les actituds dels responsables municipals, polítics i tècnics. Posin de nou bancs, si us plau. Entre tots els pagarem amb molt de gust. </em></span></div><div class="blogger-post-footer">Segueix.........</div>Franceschttp://www.blogger.com/profile/16515136886939842239noreply@blogger.com0